Gimcana poètica

GIMCANA POÈTICA

Durant la setmana d'activitats complementàries, el dimecres 27 d'abril, vam realitzar una gimcana poètica a la classe de formació literària.

Aquesta gimcana estava relacionada amb la poesia, de manera que mitjançant les probes que haviem de fer, aniríem aconseguint pistes. Al arribar a la universitat, vam fer uns set grups de 5 o 6 persones i cada grup tenia una bolseta d'un color diferent amb el material necessari per a dur a terme les proves de manera adecuada.

La gimcana tenia cinc proves, i cada grup començava per una diferent. Una de les proves consistia en agafar dos trossos de paper grans  i escriure una poesia en cada un que estigués relacionada amb l'educació, una vegada escrita debiem de penjar-lo en alguna paret o finestra per a que la gent els poguera vore. La següent prova consistia en fer un cal·ligrama (conjunt de paraules escrites fent la forma d'un objecte, de manera que al vore'l fan un dibuix) ficant una frase que fora divertida, bonica... La tercera prova consistia en fer un poema objecte, és a dir, agafar un objecte d'ús quotidià (un barret, una cadira, una cullera...) que esdevé un objecte poètic quan suggereix una doble interpretació. La quarta prova consistia en posar varies paraules penjades d'una corda que rimaren amb la paraula principal que hi havia penjada, hi havien unes 6 cordes, i una volta les haviem ficat debiem de formar un poema entre tots amb les paraules que haviem escogit. Finalment, l'última prova consistia en agafar el poema que ens donaven i llegir-lo d'acord el sentiment que ens donaren tot l'equip junt, en el nostre cas haviem de llegir-lo amb tristor.

Finalment, anavem al punt de partida de la gimcana on ens havien donat cinc trossos con a recompensa de cada una de les proves que haviem fet i debiem juntar-los, al fer-lo hi havia escrit un poema.

Crec que va ser una activitat diferent e innovadora, ja que era una forma d'aprendre sobre poesia de manera més amena. A més a més, el fet de fer-lo per grups i poder realitzar les proves amb els amics era un punt a favor ja que és una forma de motivar als alumnes i de que facen les activitats amb més ganes. No sols això, sino que és també una forma de fomentar el treball en equip, ajudant-nos per a aconseguir fer les proves, en aquest cas, i respecte a la poesia, fent que gracies a aquest tipus d'activitats recordem els continguts de la poesia sense haver fet una classe teòrica, sino pràctica.

GIMCANA POÈTICA

         Aquesta reflexió va destinada a una activitat que realitzarem el 27 d’abril d’aquest curs, durant la setmana d’activitats complementàries, la qual consistia en una gimcana poètica.

        Com bé sabem, una gimcana consisteix en una cursa de recorregut breu durant la qual els participants han de superar una sèrie de proves o dificultats. Doncs bé, aquesta activitat seguia la mateixa estructura però d’una forma diferent, ja que anava enfocada al món de la poesia. D’aquesta manera, el primer que va fer la mestra va ser dividir la classe per grups, aproximadament d’unes 7 persones, per tal d’equiparar els equips. Una vegada fets els grups, començàrem a fer les proves, les quals eren un total de cinc i consistien en el següent: la primera tenia la intenció d’escriure dos versos amb dos rotllos de paper diferents, és a dir, fent un total de quatre versos, dos per full, els quals devien tindre relació amb l’educació; la segona era un cal·ligrama poètic, vol dir que havíem de fer una composició poètica en que la disposició de les paraules representés el màxim possible el contingut del poema; en tercer lloc trobem el poema objecte, que consistia en utilitzar un objecte que representés el contingut del poema; després, havíem de pensar paraules que rimaren amb altres paraules model per a acabar fent un poema amb totes elles; i finalment, la última tractava de recitar un poema tot el grup amb un sentiment específic que ens havia marcat amb anterioritat. En el nostre cas, vam gravar la recitació del poema amb un to de tristor.

         Cal destacar, que al finalitzar cada prova havíem d’anar al “punt de control” on la mestra ens donava una peça d’un puzle, de manera que, al acabar totes les proves, aconseguíem un poema ajuntant totes aquestes peces.

       Pel que a mi respecta, he de dir que em va impressionar més del que pensava aquesta activitat. Anava amb la idea de que perdríem el temps, que podria estar a casa avançant feina que tenia retardada, però la veritat es que em va impactar la quantitat de formes que es pot tractar la teoria per tal de fer-la més amena i dinàmica. Passar de la típica classe avorrida en la que els nens es troben asseguts al seu lloc sense poder moure’s, a donar-los la llibertat de realitzar activitats a l’aire lliure, les quals els faran conèixer molt més el que és realment la poesia que la millor classe teòrica del món.

        En conclusió, pense que és una fantàstica forma de fer que els xiquets aprenguen i que disfruten amb l’aprenentatge, destacant el desenvolupament de valors secundaris com la creativitat i la imaginació. 

GIMCANA POÈTICA

La setmana de les activitats complemetaries vam fer una clase de Formació Literària molt diferent a com acostumem. Vam realitzar una activitat sobre poesia anomenada “gimcana poètica” en la que ens vam reunir tota la classe al pati per tal de realitzar una sèrie d'activitats molt dinàmiques i divertides en les que aplicavem conceptes pròpis de la poèsia i ens adintravem en ella per a conèixer-la un poc millor.

Ens vam dividir en grups de unes set persones i cada grup va començar per una prova, de manera que no hi havia que esperar i es va fer molt més dinàmic.

La nostra primera prova va constar de escriure dos versos diferents que tingueren relació amb l'educació i les vam escriure en dos rotllos de paper que vam penjar posteriorment per les parets de fora de la facultat per a que tot el món les poguera vore.

La segona activitat va ser un caligrama poètic, en el que teniem que fer un caligrama relacionat també en l'educació. Després un altra activitat va ser pensar en paraules que rimaren en d'altres que hi havia ja penjades en un fil i penjar-les sota aquestes y després, pensar un poema en que rimaren diverses paraules d'un mateix fil i penjar també el poema.

Y, per últim, ens van donar un poema a tot el grup i ens teniem que gravar llegint-lo amb un sentiment específic. A nosaltres per exemple ens va tocar la tristesa.

Al finalitzar cada prova superada, la profesora ens anava donant un troç d'un poema escrit en un paper i només al terminar tota la gimcana podiem llegir tot el poema complet.

Com a reflexió, em va parèixer molt bona idea per a treballar un tema com es la poesia per a xiquets ja que aquests no solen mostrar molt d'interés per aquesta i es una manera de crear en ells una mena de curiositat i que aprenguen mentres s'ho pasen bé i disfruten.

Es una bona manera de que aquests entenguen i recorden el que és la posía en detriment d'una classe teòrica. A més de treballar continguts teòrics de manera práctica es fomenta la creativitat i la imaginació, el treball en grup, la cooperació, el respecte cap als companys i moltes més competències. Per tal la proposta daquesta activitat m'ha paregut molt interessant i útil per a posar en práctica en xiquets de primaria.  

Reflexió sobre la gimcana poètica

El dimecres 27 d’Abril, durant la setmana d’activitats complementàries (SAC) les diverses clases que cursem l’asignatura de formació literària per a Mestres varem poder realitzar una gimcana poética.

Per a realitzar aquesta activitat ens varem dividir en diversos grups de manera que cada grup va estar treballant en una activitat i d’aquesta manera ningú va tindre que esperar per a participar en les diverses proves i per consegüent la gimcana va ser dinàmica, sense esperes ni temps morts.

Concretament, la gimcana va consistir en cinc proves diferents: escriure dos versos que tingueren relació amb la docencia o la educación y plasmar-los en unes cartulines, fer un caligrama, escriure paraules que rimaren amb unes que hi havia de mostra i posteriorment realitzar un poema amb elles, fer un poema objecte i finalment llegir un poema entre tots donant-li un sentiment característic, en el nostre cas tristesa.

Quan pasaves una prova et donaven un tros de full del color del teu equip que, quan reunies tots els troços formaven un poema.

En la meua opinió em va pareixer una activitat enriquidora en el sentit de que hem après una manera distinta de treballar un tema com es la poesia d’una forma molt distinta a l’enfocament que li donariem en una clase normal teórica en l’aula.

D’aquesta manera els xiquets al participar en la gimcana estarien entretinguts i s’ho pasarien bé al mateix temps que están traballant materia. A més, traballariem de forma transversal als continguts altres valors com el traball en equip, l’aportació d’idees, el respecte als companys… i a banda aquestes activitats potencien la creativitat i la imaginació, ja que tindrien que crear contingut poètic ells mateixos.

En conclusió, amb la realització de la gimcana hem vist que és possible ensenyar continguts teorics pero d’una forma dinàmica i entretenguda, en la que deixen un poquet de costat els llibres de text i que aprenguen d’una forma més pràctica.

RONDALLA

EL XIQUET QUE VA NÀIXER DE PEUS

Aquesta història comença en un xicotet poble anomenat la Foia de Castalla. Aon vivia un matrimoni que no tenia fills.

Un matí, el masover anava caminant pel poble quan de sobte es va trobar amb una gitana que estava baix d'un pi asseguda gelada de fred. Aquest bon home es va apenedir  d'ella i li va oferir anar a sa casa a dinar i passar la nit.

La gitana molt agraïda va acceptar l'oferta de l'home i li va contar el perqué es trobava asoles en aquell lloc. La raó era ni més ni menys que Déu li havia encomanat caminar.

En arribar a la casa la gitana va sopar en ells va passar la nit i al dia següent van oferir-li que es quedara tot el temps que necessitara però aquesta no ho va acceptar perquè tenia que continuar el seu camí.

L'home va voler acompañar-la fins a les afores del poble per a que no tinguera que anar assoles i aquesta molt agraïda li va dir el següent:

- la teua dona tindrà un fill el dia de la mare de Déu d'agost, naixerà de peus i es casarà amb la fillastra del rei. I va seguir el seu camí.

El masover s'ho va contar a la seua dona i cap dels dos no podia creure's-ho, però aixina va ser, el dia de la Mare de Déu d'agost el xiquet va nàixer tal i com va dir la gitana, de peus. Lo que va atemorir a la dona que va decidir no dir res a ningú per por a que li pasara algo al xiquet. En canvi Jordi estava tan orgullós que no va poder aguantar-se les ganes de dir-li-ho a tot el món fins que així la noticia acabà arribant al rei qui molt enfadat d'escoltar això (que anava a cassar-se mb la seua fillastra) manà al seu millor guerrer i al millor capità per a que mataren al xiquet.

Aquestos es van posar en camí i en arribar a la casa van tombar la porta quasi d'un colp, i es van trobar amb Jordi (el masover) i la seua dona i els mataren.

Després trovaren al xiquet i al vore'l el tort (el capità) va enrecordar- se del seu fill petit que va morir feia un any i això va fer que aquest s'apenedira i el ficaren dins d'una caixa que van deixar al riu i s'en anaren a dir-li al rei que ja havien matat al xiquet.

La corrent del riu va dur al xiquet fins a un molí on va ser trobat pels amos d'aquest, Bernard i Gerarda que el recolliren i decidire'n quedar-se'l i tractar-lo com a un fill, al que van anomenar Bernardet.

Vint anys després el rei va perdre's en mig d'una casseria i arribà fins al molí on ara vivia Bernardet.

La familia de Bernardet el va acollir en casa fins que els de la seua guardia el trobaren. I durant la seua estància en el molí va reconèixer al xiquet.

Doncs aquest per a desfer-se d'ell va escriure una carta en la que deia que li tallasen el cap i aquest li manà a Bernardet portar-la a Valencia al seu castell.

Bernardet li va fer cas i agafà la carta i es posà en camí. De camí al castell va arribar a la Cova dels Vents, on va conèixer una dona qui li va advertir sobre la maldat del rei. Pero Bernardet no li va creure. Per això ixa mateixa nit la dona i els seus fills, el vent de Xaloc, el de Ponent i el de Llevant i la resta van agafar-li la carta i mentres dormia li la van falsificar ficant que “aquest xic serà qui es case amb la meua fillastra ara mateix”.

Al matí següent Bernardet se'n va de la cova i arriba al castell on li llegeix la carta al capità aquest es queda un poc sorprés pel missatge ja que veu al xiquet tot mugrós i mal vestit, a pesar d'aixo, la princesa Carmesina va enamorar-se d'ell només vore'l. Així que Bernardet va quedar-se al castell en ella ja que anaven a casar-se.

Uns dies després, el rei va arribar al castell i al vore que s'habien casat va enfadar-se molt, però al vore que en la carta que li havia donat ficaba això (que debien de cassar-se)va dubtar per un moment haver escrit aixó, però li va dir a Bernardet que si volia que li deixara en pau amb la seua fillastra, debia anar a l'infern i portar-li els tres cabells d'or del dimoni.

Al dia següent, Bernardet va agafar un cavall i va fer camí cap a l'infern, però abans d'arribar va passar per un poble a on estava tot el mon molt trist ja que la seua font d'oli ja no tenia, i al enterar-se que anava a l'infern li van dir que li pregutara al dimoni que perquè passava això. Desprès, va passar per un altre poble on també estava tot el mon sense dir res perque tenien un arbre que sempre donava moltes pomes però que feia un temps que ja no en donava, i li manaren preguntar al dimoni que perquè passava això. Finalment, Bernardet arribà a l'infern on va vore un barquer que li va ajudar a creuar el riu, qui també li va demanar que li preguntara perquè sempre havia sigut ell el barquer i no altre.

Quan va entrar a la cova, va vore un vella dona que li va dir que s'amagara en la seua falda perque sino el dimoni el mataria, així que li va fer cas i va amagar-se, pero abans va dir-li a la dona tot el que debia preguntar-li.

Al poc temps, el dimoni va entrar a la cova i com sempre feia la velleta va començar a esplugar-li el cap i per cada pregunta que li feia li llevava un cabell d'or, en acabar el dimoni se'n va anar y la dona li digué a Bernardet que l'oli no eixia perque hi havia una serp que no el deixava eixir, el pomer no donava pomes perque tenia un gripau que li rosegava les arrels i que el barquer sempre seria el mateix fins que li donara a algú el rem amb la mà esquerra i l'altre l'agafara amb la mà dreta. Després li va donar els tres cabells d'or y se'n va poder tornar al castell, però abans d'arribar li va resoldre els dubtes a aquestos (pobles i barquer).

En arrivar al castell li va donar els cabells al rei i com va prometre els va deixar viure en pau, però li va preguntar que com havia arribat a l'infern per poder anar ell. Bernardet molt llest li ho va explicar pero sense dir-li que no havia d'agafar el rem del barquer, així que quan el rei va arribar a la cova i el remer li donà el rem, i va poder escapar, quedant-se el rei con a nou barquer de l'infern.