RONDALLA

EL XIQUET QUE VA NÀIXER DE PEUS

Aquesta història comença en un xicotet poble anomenat la Foia de Castalla. Aon vivia un matrimoni que no tenia fills.

Un matí, el masover anava caminant pel poble quan de sobte es va trobar amb una gitana que estava baix d'un pi asseguda gelada de fred. Aquest bon home es va apenedir  d'ella i li va oferir anar a sa casa a dinar i passar la nit.

La gitana molt agraïda va acceptar l'oferta de l'home i li va contar el perqué es trobava asoles en aquell lloc. La raó era ni més ni menys que Déu li havia encomanat caminar.

En arribar a la casa la gitana va sopar en ells va passar la nit i al dia següent van oferir-li que es quedara tot el temps que necessitara però aquesta no ho va acceptar perquè tenia que continuar el seu camí.

L'home va voler acompañar-la fins a les afores del poble per a que no tinguera que anar assoles i aquesta molt agraïda li va dir el següent:

- la teua dona tindrà un fill el dia de la mare de Déu d'agost, naixerà de peus i es casarà amb la fillastra del rei. I va seguir el seu camí.

El masover s'ho va contar a la seua dona i cap dels dos no podia creure's-ho, però aixina va ser, el dia de la Mare de Déu d'agost el xiquet va nàixer tal i com va dir la gitana, de peus. Lo que va atemorir a la dona que va decidir no dir res a ningú per por a que li pasara algo al xiquet. En canvi Jordi estava tan orgullós que no va poder aguantar-se les ganes de dir-li-ho a tot el món fins que així la noticia acabà arribant al rei qui molt enfadat d'escoltar això (que anava a cassar-se mb la seua fillastra) manà al seu millor guerrer i al millor capità per a que mataren al xiquet.

Aquestos es van posar en camí i en arribar a la casa van tombar la porta quasi d'un colp, i es van trobar amb Jordi (el masover) i la seua dona i els mataren.

Després trovaren al xiquet i al vore'l el tort (el capità) va enrecordar- se del seu fill petit que va morir feia un any i això va fer que aquest s'apenedira i el ficaren dins d'una caixa que van deixar al riu i s'en anaren a dir-li al rei que ja havien matat al xiquet.

La corrent del riu va dur al xiquet fins a un molí on va ser trobat pels amos d'aquest, Bernard i Gerarda que el recolliren i decidire'n quedar-se'l i tractar-lo com a un fill, al que van anomenar Bernardet.

Vint anys després el rei va perdre's en mig d'una casseria i arribà fins al molí on ara vivia Bernardet.

La familia de Bernardet el va acollir en casa fins que els de la seua guardia el trobaren. I durant la seua estància en el molí va reconèixer al xiquet.

Doncs aquest per a desfer-se d'ell va escriure una carta en la que deia que li tallasen el cap i aquest li manà a Bernardet portar-la a Valencia al seu castell.

Bernardet li va fer cas i agafà la carta i es posà en camí. De camí al castell va arribar a la Cova dels Vents, on va conèixer una dona qui li va advertir sobre la maldat del rei. Pero Bernardet no li va creure. Per això ixa mateixa nit la dona i els seus fills, el vent de Xaloc, el de Ponent i el de Llevant i la resta van agafar-li la carta i mentres dormia li la van falsificar ficant que “aquest xic serà qui es case amb la meua fillastra ara mateix”.

Al matí següent Bernardet se'n va de la cova i arriba al castell on li llegeix la carta al capità aquest es queda un poc sorprés pel missatge ja que veu al xiquet tot mugrós i mal vestit, a pesar d'aixo, la princesa Carmesina va enamorar-se d'ell només vore'l. Així que Bernardet va quedar-se al castell en ella ja que anaven a casar-se.

Uns dies després, el rei va arribar al castell i al vore que s'habien casat va enfadar-se molt, però al vore que en la carta que li havia donat ficaba això (que debien de cassar-se)va dubtar per un moment haver escrit aixó, però li va dir a Bernardet que si volia que li deixara en pau amb la seua fillastra, debia anar a l'infern i portar-li els tres cabells d'or del dimoni.

Al dia següent, Bernardet va agafar un cavall i va fer camí cap a l'infern, però abans d'arribar va passar per un poble a on estava tot el mon molt trist ja que la seua font d'oli ja no tenia, i al enterar-se que anava a l'infern li van dir que li pregutara al dimoni que perquè passava això. Desprès, va passar per un altre poble on també estava tot el mon sense dir res perque tenien un arbre que sempre donava moltes pomes però que feia un temps que ja no en donava, i li manaren preguntar al dimoni que perquè passava això. Finalment, Bernardet arribà a l'infern on va vore un barquer que li va ajudar a creuar el riu, qui també li va demanar que li preguntara perquè sempre havia sigut ell el barquer i no altre.

Quan va entrar a la cova, va vore un vella dona que li va dir que s'amagara en la seua falda perque sino el dimoni el mataria, així que li va fer cas i va amagar-se, pero abans va dir-li a la dona tot el que debia preguntar-li.

Al poc temps, el dimoni va entrar a la cova i com sempre feia la velleta va començar a esplugar-li el cap i per cada pregunta que li feia li llevava un cabell d'or, en acabar el dimoni se'n va anar y la dona li digué a Bernardet que l'oli no eixia perque hi havia una serp que no el deixava eixir, el pomer no donava pomes perque tenia un gripau que li rosegava les arrels i que el barquer sempre seria el mateix fins que li donara a algú el rem amb la mà esquerra i l'altre l'agafara amb la mà dreta. Després li va donar els tres cabells d'or y se'n va poder tornar al castell, però abans d'arribar li va resoldre els dubtes a aquestos (pobles i barquer).

En arrivar al castell li va donar els cabells al rei i com va prometre els va deixar viure en pau, però li va preguntar que com havia arribat a l'infern per poder anar ell. Bernardet molt llest li ho va explicar pero sense dir-li que no havia d'agafar el rem del barquer, així que quan el rei va arribar a la cova i el remer li donà el rem, i va poder escapar, quedant-se el rei con a nou barquer de l'infern.