Qui som

VIATJANT A TRAVÉS DE LA LITERATURA

Aquest fantàstic blog ha sigut creat per alumnes de Formació literària, de la Univeritat de València (Facultat de Magisteri) de segon curs. Nosaltres som Andrea Clemente, Marta Ruiz, Juan Bohigues i Jonatan Martínez. La finalitat d'aquest blog és publicar els treballs que fem a classe i que tot tipus de lectors i lectores puguen gaudir llegint-nos.

LA MEUA AUTOBIOGRAFÍA LITERÀRIA (Marta Ruiz)

Pel que fa a la meua relació individual amb la literatura, desde que era xicoteta ja tenia interés per aquesta gràcies a tots els contes i historietes que em narrava la meua avia quan venia a ma casa.

Totes les dies, la meua avia m'arreplegava de l'escola ja que ma mare i mon pare treballaven, i aquesta em portava al parc sempre que feia bon temps. A mi m'agradava anar al parc, però tambè em començaren a agradar els dies freds i de plutja gràcies a la meua avia. Aquesta em portava a sa casa i per a entretindre'm em contava contes; de vegades els llegia de llibres que te per casa, pero sovint em contava vivències i experiències seues personals de la seua joventut, però de vegades li agradava inventar-se'ls i ferme a mi protagonista de les seues narracions; fet que va fer que jo tinguera més interés per allò que em contava ja que ella em feia partícip de la història. Ella sempre em ficava com a la princesa de la narració o de vegades com la xiqueta que hi havia una vegada...

Per tot allò puc dir que el meu primer referent literari es troba en les narracions de la meua avia.

Quan em vaig fer més major i vaig aprendre a llegir m'agradava agafar els contes que la meua avia tenia per casa i llegir-se'ls jo a d'ella. Ella sempre m'escoltava amb molt de gust i em corregia quan llegia alguna paraula malament, i així poc a poc, desde ben xicoteta he tingut interés en la lectura de texts literaris, ja que es un món en el que sempre m'ha agradat refugiar-me.

Però, quan vaig arribar a l'adolescència vaig experimentar una crisi en la lectura degut a la gran quantitat de llibres que em tocava llegir per a l'escola i que molts d'aquestos no eren del meu gust. Mai m'agradaven el llibres que els professors escollien i tampoc el fet de tindre una data determinada per a acabar-me'ls ja que de vegades no em donava temps i em tocava llegir-me'ls a corre-cuita.

Tot i axò, que només em va ocòrrer durant uns anys, avui en dia segueix agrandant-me la lectura literaria, però només aquella que faig per gust i plaer i no per obligació, ja que aquesta es la que em permet disfrutar d'ella i passar una bona estona quan em concentre en el que estic llegint i em fique en el paper de un dels personatges tal i com feia la meua avia quan era menuda i em contava els contes.

AUTOBIOGRAFIA LITERÀRIA (Juan Bohigues)

   La intenció d’aquest escrit és la de mostrar la meua relació individual amb la literatura i el fet literari, i per a aconseguir-ho, vaig a narrar la experiència que he mantés amb els textos literaris i a fer un intent de demostrar el que senc quan llisc.

   Per a començar, he de destacar que no recorde quin va ser el meu primer contacte amb el món dels llibres ni molt menys quina va ser la meua primera impressió. Supose, i crec recordar, que ma mare ens feia llegir llibres que teníem per casa, copiar la part que més ens hagés agradat del llegit aquell dia i fer un dibuix a continuació que representés allò que narrava, però clar, estes coses les férem el meu germà i jo quan ja cursàvem la Primària. Ella va ser un pilar fonamental per a que m’endintrés en el món literari, ja que ho feia entretingut, divertit, és a dir, feia que m’agradés llegir. Repeteixc que no recorde si abans ja llegia o no, és per això que no done massa detalls.

   

   A continuació, com es normal quan inicies la teua etapa escolar, els mestres comencen a manar-te llibres de lectura per a llegir en casa, per a després fer-te un control i avaluar si te’l havies llegit o no. En aquell temps, va coincidir que ma mare tenia més feina, així que la meua relació amb la literatura es va distanciar gairebé prou. Ja no llegia per diversió, sinó per obligació, per tal de aconseguir una simple qualificació en forma de nombre, quant més alt millor, i en això es basava la meua felicitat com a estudiant. També cal dir, que el fet que els meus mestres ens obliguessin a llegir llibres, feren possible que no em separés del tot de l’art de la lectura.

   

   Després, arribí a la Educació Secundaria Obligatòria, i era més del mateix, encara que amb menor mesura. Els mestres seguien manant llibres per tal de desenvolupar la nostra comprensió lectora així com adquirir velocitat amb la lectura, però seguia pel mateix camí. Llegint per obligació i no per diversió o entreteniment, que és al fi i al cap un dels principals fins de les narracions. He de destacar, que no sé ben cert en quin curs era, però em feren llegir un llibre que es deia El valle de los lobos de Laura Gallego García. Sempre recordaré aquest llibre fantàstic, ple de màgia i emoció. De fet, em va provocar tal commoció, que em vaig decidir a llegir les dues continuacions pel meu conter, ja que vaig veure que es tractava d’una trilogia. Crec que en la vida he llegit millors llibres que aquests tres, i em van agradar tant que, al veure que per casa tenia altre llibre d’aquesta autora, Finis Mundi, em vaig llençar de cap a llegir-l’ho; un poc llarg per a l’edat que tenia, però molt bona obra també. Sincerament, crec que tan sols estos quatre llibres, per llastimós que sembli, son els que formen la meua cultura literària, ja que, a partir d’aquests, no he tornat a tastar un llibre per deleit propi.

  A més, cal que diga que he llegit tota mena de llibres, tant en castellà com en valencià, inclòs en anglès, fet que molta gent no ha tingut la sort de poder fer-ho. És de veres que els llibres en valencià no em criden tant l’atenció com els escrits en castellà, no sé per què la veritat, però és així. Hi ha molta diferencia entre les dues llengües i es plasma molt a l’hora d’escriure un llibre. També pot ser que els llibres que m’haja llegit en valencià no siguin d’escriptors massa bons, però no crec, sinó no ens ho farien llegir no? No ho sé la veritat, simplement vull remarcar que m’agraden més els llibres en castellà.

  Actualment, no llisc cap llibre, però ni un des de fa molt de temps. Encara com, he pensat moltes vegades en buscar llibres de caràcter històric o científic, ja que son temes que em criden bastant l’atenció. Però clar, com és habitual en mi, tan sols es queda en un: “he pensat en…”. La veritat és que em costa molt trobar obres d’aquest tipus, no sé si per falta de convicció o perquè realment és difícil trobar llibres que m’agraden, vull dir, crec que tinc un criteri massa estricte per a triar llibres, potser sigui per no voler endur-me una decepció i pensar que he estat perdent el temps o potser sigui perquè realment no em crida gens llegir…no sé quina es la solució, però la veritat és que trobi a faltar un llibre que em sorprengui tant com el de l’escriptora Laura Gallego, la gran obra El valle de los lobos.

AUTOBIOGRAFÍA LITERÀRIA (Jonatan Martínez).

Per a començar he de dir que no estic gaire segur de en quin moment vaig tindre el meu primer contacte amb la literatura.

En la meua casa els meus pares no tenien un interés especial en la lectura i si ho pensé més detingudament, els meus tios y els meus avis tampoc, així que supose que vaig començar en aquest mon per iniciativa propia.

Durant la etapa de la educación primaria llegia moltissim, especialmente còmics. Aquesta afició va naixer de que la meua mare va comprar-me un dia un comic de Mortadelo i Filemón, obra de Francisco Ibañez.

Recordé que hem va agradar molt ja que el vaig trobar molt divertit i a partir d’aquell moment vaig començar a demanar-ne més i finalmente vaig acabar amb una col·lecció de més de cent títols diferents que encara conserve en la prestatgeria.

A banda de Mortadelo i Filemón també era molt fan de altres cómics com Zipi i Zape o 13 Rue de Percebe entre molts altres.

En quant a novel·les supose que el interés hem va sorgir a partir de les lectures obligatòries de clase, de les quals tinc un bon record d’algunes ja que hem van pareixer bastant bones.

A banda de les lectures obligatories vaig començar a llegar per el meu compte. Vaig llegir bastant en aquell periode ja que la meua mare al vore que m’agradaba llegir va fer-me el carnet de la biblioteca per a que poguera llegir el que m’abellira.

Vaig llegir molts tipus de llibres però recordé amb especial afecte els llibres de Manolito Gafotas, de Elvira Lindo i quasi tots els que eren del format de elegir la teua propia aventura.

Aquestos tractaven de que tu anaves creant la teua aventura en consecuencia a les decisions que tomaves, es a dir, et donaven varies opcions i segons la que agafares tenies que anar a una página o un altra.

Com tenien moltissims finals distints depenent de les teues decisions m’els llegia fins a llegir tots els finals. Diría que eren els meus llibres favorits en aquell moment.

Durant l’etapa del institut, degut a que començes a eixir amb els amics, vaig començar a practicar esport molt a menut i altres coses vaig descuidar un poquet la lectura.

Continuava llegint, però bastant menys que quant estava en primaria. A pesar d’això va ser en aquesta època quan vaig trobar el que continúa sent el meu llibre favorit: “El guardian entre el centeno”.

Quasi tot d’aquest llibre hem va fascinar degut a que el llenguatge amb el que està escrit s’apropa molt a com parlen els adolescents, la manera de contar la historia també em va parèixer bonissima i sobretot em va encantar degut a que hem sentía molt reflexat en el protagonista i en la seua particular visió del mon. Me’l vaig tornar a llegir fa no molt de temps i hem va tornar a produir la mateixa sensació que la primera vegada que el vaig llegir.

Durant segon de bachiller vaig tindre un aproximació a una literatura diferent a la que he estat acostumbrat sempre. Això va ser degut a que en la assignatura de literatura universal treballarem varios tipus de gèneres literaris.

El millor record literari que tinc d’aquella època va ser al llegir Hamlet. Mai havia llegit un llibre de teatre i realment hem va encantar, sobretot per la personalitat del propi Hamlet.

Pero a la vegada, recorde que vaig tindre la pitjor experiencia amb un libre de tots en la meua vida; un llibre considerat per molts com una obra mestra de la literatura pero el que jo vaig sentir llegint-lo va ser un grandissim aborriment i un gran fàstic a quasi tots els personatges que sortien en l’obra. Aquest llibre va ser Madame Bobary.

Actualment no llig molt i m’agradaria començar altra vegada, ja que hi han autors que hem fan molta curiositat com per exemple Charles Bukowski entre altres.

AUTOBIOGRAFIA LITERÀRIA (Andrea Clemente)

El fet d' haver creat aquesta autobiografia literària és per a mostrar la relació que he tingut amb la literatura i el món dels llibres des de que era xicoteta fins ara.

La lectura és algo que em van introduïr com a altres persones, quan era xicoteta en la meua casa, ja que des de ben menuda, ja fora a casa dels meus iaios o en ma casa, els agradava llegir-me contes o inventar-se noves històries amb mi.

Amb els anys i a mesura que anava creixent, les històries eren més llargues i un poquet més difícils de comprendre-les i cada volta que em llegia un llibre mon pare em deia de fer-li una fitxa del llibre on hi haguera un resum, una explicació dels personatges, una opinió personal i un dibuix, d'aquesta manera s'assegurava que m'els llegia sancers. A més a més, al meu iaio li agradava jugar a les endevinalles amb mi, així no sempre era el mateix tipus de lectura, es a dir, no llegiem sempre contes, sino que ens agradava anar canviant per coneixer noves coses i també aprendre més.

Per altra banda, a l'escola ens feian llegir-nos cada curs uns tres llibres per trimestre, dels qual dos eren obligats pels mestres i l'últim el podiem triar nosaltres, a banda de llegir-los, haviem de fer unes fitxes en primaria per demostrar que ens els haviem llegit. En canvi, en l'ESO i el batxillerat, ens feian un examen per a comprovar que haviem comprés el llibre.

En la meua casa han sigut prou insistents a l'hora de fer-mos llegir llibres, ja que sempre ens han dit que açò era una costum que no teniem que perdre, per això, quan era més menuda si que llegia llibres per la vesprada o per la nit. Després, com a l'escola el llegir-me un llibre ja era de manera obligada, va fer que em deixara d'agradar tant el llegir, perque ja no el feia per gust, sino com un treball que m'havien manat i havia de fer si volia aprovar l'assignatura, el que va fer que deixara de llegir tant como abans.

He de dir que com vaig acostumar-me a no llegir, des de fa un temps que no ho faig, potser siga perque tampoc tinc molt de temps o perque encara no he trobat un llibre des de eixa època que realment m'hi haja agradat. Recorde que quan tenia uns 7 o 8 anys m'agradava llegir-me llibres com "Kika superbruja", desprès va ser quan vaig deixar de llegir i més tard vaig llegir-me un llibre que em va deixar una amiga que es deia "Eternidad", un dels llibres que més em va agradar i que més va enganxar-me.

Si que es de veres que moltes voltes he pensat en començar a llegir algun que altre llibre, com feia abans, però o no ho faig i tan sols es queda en la intenció de fer-ho, o comence i de seguida el deixe perque m'aborrix o no m'agrada, a pesar d'això m'agradaria trobar un llibre que em tornara a agradar i de tant en tant llegir-me algún.