Com treballar els gèneres de tradició oral en l’Educació Primària

La tradició oral és un gènere simple i curt, concebut per divertir i per instruir, transmès per l'art d'un narrador, indicat per afavorir la creativitat i la capacitat d'enjudiciar, el conte apareix com un indiscutible instrument privilegiat en la didàctica i a l'educació en general.

Tot treball a l'aula té dues fases: fase de comprensió i fase de producción.

    

1. Exercicis de la fase de comprensió.

1.1. Presentació del conte.

Sempre, en un primer moment, el conte es transmet d'una forma oral. Els procediments de transmissió són nombrosos però la més estesa és l'ensenyament aïllat i desproveïda de mitjans. El professor actua de narrador.

1.2. Comprensió del conte.

Després de la primera lectura oral o narració del conte, qualsevol que sigui el seu públic escolar, es realitzarà un sondeig, més o menys profund, sobre la comprensió de paraules difícils o rares i sobre les construccions gramaticals delicades.
Després d'assegurar-se que el conte s'ha comprès globalment i que no queda zona d'ombres, es poden dissenyar tot tipus d'activitats per aprofundir en la comprensió
posteriorment, és possible analitzar més o menys extensament les estructures del relat, separar les situacions principals, caracteritzar als personatges…
Per mitjà d'observacions i preguntes adequades i intel·ligents, els alumnes arribaran a precisar les situacions de lloc, de temps i el desenvolupament de les peripècies o gestes. Els nens descobreixen i nomenen a l'heroi i els seus antagonistas, enumeren els atributs de tots dos (edat, sexe, aspecte extern...) i els qualifiquen amb un epítet que posa de manifest el seu tret distintiu de caràcter (astut, noble, valent, salvatge, etc.). També poden dividir el conte en parts, donar un nom a cadascuna i indicar la frase-límit de cada apartat.

2. Exercicis de producción.

En el curs de la fase denominada de comprensió, l'alumne haurà produït molt, sens dubte. Si la classe és realment activa tindrem evidència d'això. No obstant això, és possible enumerar una sèrie d'exercicis que es destinen específicament a la producció.

2.1 Exercicis estructurals.

És convenient establir bateries d'exercicis estructurals per afavorir l'adquisició del vocabulari o de certes construccions gramaticals pròpies del conte estudiat. S'extreu una frase del text que contingui una dificultat o que marqui una necessitat de progrés en el domini morfosintàctic, lèxic o fonètic. Es realitzen substitucions que facin descendir el nivell amb la finalitat de que l'alumne comprengui intuïtivament o inductivament quina diferència, quina aportació es dóna en una frase pel que fa a l'altra. En resum: es fa variar una frase donada, per mitjà de substitucions progressives, fins a arribar al domini complet d'ella. Es creen així nombrosos exercicis orals i escrits.

2.2. La reconstrucció d'un text.

És un exercici oral en el qual, per mitjà d'un joc atapeït i continu de preguntes, el professor permet als alumnes, en forma d'automatismes, retrobar, reproduir i utilitzar les estructures del text donat. Tècnica molt activa en la qual tots els alumnes han de participar i que porta a una reconstrucció oral del compto amb les seves mateixes frases, tal com ha anat quedant en la memòria del col·lectiu.

2.3. Construir l'esquema del conte.

Aquest esquema pot ser molt simple, si ens referim a l'estructura fonamental del conte, que parteix d'una situació inicial dolenta per desembocar en una magnífica situació final, després d'una sèrie de proves de les quals l'heroi surt vencedor, gràcies al seu mèrit personal o a l'intermediari que ho beneficia...

2.4. Redactar un conte.

Redactar un conte segons l'esquema elaborat en classe, o segons un esquema proposat pel professor. es passarà a exigir als alumnes que busquin els elements d'elaboració d'un conte, aquells que ho constitueixen i també els que ho enriqueixen.

La informació anterior recull una sèrie de pautes  per enfocar el treball a clase, a continuació ficarem activitats recomanables segons el cicle:

- 1º cicle:  Una possible activitat pot ser que els alumnes realitzen un dibuix de la part que més li ha agradat o del personatge que més li ha cridat la atenció.

-2º cicle: en aquest cicle podriem sugerir que introduiren petites variacions en els contes ja existents, com per exemple canviar el final del conte o introduir un personatje nou.

3º cicle: com açi ja son mes majors i tenen una major capacitat de creació sel's podria donar uns elements claus i que ells, en grups per fomentar valors com el treball en equip, el respecte... entre altres, crearen un conte que, posteriorment llegirien a la resta de la classe.

En conclusió, Qualsevol que sigui la forma d'utilitzar el conte pedagògicament (no hi ha mals mètodes sinó mals mestres...), el conte en si és un suport d'ensenyament particular que ofereix els seus propis recursos.
El conte respondrà sempre en classe a les necessitats lingüístiques dels alumnes, i a més els permetrà expressar-se de forma espontània i natural, els posarà en contacte amb diferents nivells de llengua i diferents tipus de discurs, estimularà la seva imaginació i creativitat i afavorirà un treball de creació col·lectiva.