Reflexió crítica del llibre

En aquest llibre anomenat “De la narrativa oral a la narrativa per a infants” de Gemma Lluch es tracta el tema de com a evolucionar la narrativa, inicialment oral, per a transformar-se en contes i literatura enfocada a infants.

Es tracten temes molt diversos des de els elements que han guanyat i els que han perdut al llarg de aquesta transició, diverses interpretacions dels contes clàssics  fins a activitats per a que els alumnes treballen el tema. Tot això està estructurat en cinc capitols escrits cadascun per distints autors, cuatre de ells escrits en valencià i un en castellà.

El primer capítol tracta de com les rondalles clàsiques inicialment es contaven únicament de manera oral i, per tant, existien infinites versions de un mateix conte degut a que era imposible que dos persones de diferents llocs i que habien escoltat el mateix conte de manera diferent coincidiren en tots els detalls. Això era un element enriquidor dels contes, ja que existien infinites formes de viure una mateixa historia.

El tema principal es de com Disney ha fet  de cada conte tradicional una única forma de vorel’s. els ha modificat de manera comercial convertint-los en elements que puguen gaudir tota la familia. Això des del meu punt de vista no es roi, ja que moltes de les versions clàssiques no estaven enfocats a xiquets per tindre continguts molt violents o amb carácter sexual i Disney a conseguit que les històries pervivisquen encara que ha forçat que la única visió del conte sea la seua.

Tambe es important recalcar que en Disney la gran majoria de les histories es conten amb una perspectiva masclista on quasi sempre les dones necessiten ser rescatades per homes quan en les històries tradicionals no era sempre així.

El segon capítol es del que més interessants me ha paregut ja que es parla de les distintes interpretacions que li han fet al conte de la caputxeta vermella i de com ha anat evolucionant el conte, evoluciò necessaria per a mi en el aspecto de que la historia original tenia escenes violentes i on la caputxeta era obligada a despullar-se davant el llop entre altres cosses.

M’ han paregut interessants algues interpretacions com la que deia que la caputxeta representava la menstruació, l’ampolla la virginitat i el llop els pecats de la carn. També m’ha cridat l’atenció el fet de que la historia tingues sempre un missatge que invitava a que les dones tingueren cura i que no es fiassen de ningú, donant a entendre que no podien tindre cura de si mateixes i que en cas de que eixiren li passaria alguna cossa roina, i a consequencia de això un home, el caçador en aquest cas, tindria que salvar-la de la seua propia irresponsabilitat.

El tercer capítol no m’ha resultat molt interessant ja que l’únic que es descriu es els diferents personatges típics de les rondalles i la seua evolució. Es clar que hi ha elements interessants com per exemple l’evolució del concepte de bruixa i com ha anat canviant des de la visió de la bruixa com una dona vella i malvada fins a les bruixes actuals, que poden ser bones i acostumen a ser belles. Però llevat d’això el capítol m’ha paregut molt “fluixet” a comparaciò dels dos anteriors.

Del quart capítol el que primer m’ha sorprés és que estaba escrit en castella, i realment m’ha sigut mes fácil de llegar que la resta degut a que acostume a llegir en castella. A banda m’ha agradat bastant ja que parlava sobre les fòrmules humorístiques que s’ utilitzaven, a mes hi havien rondalles que exemplificaven tot allò que s’explicava teoricament  i aquesta manera de mostrar la teoria amb exemplificacions em pareix molt útil. En la meua opinio es necessari fer-lo així, ja que queda tot moltissim més clar.

I finalment, l’últim capítol era completament diferent a la resta, eren un plantejament d’activitats que es podrien treballar en l’aula referint-se a els problemas que tenen al realizar les ilustracions degut a que en el dibuix en si mateix asoles es mostra un momento de l’acció i que es molt difícil representar en un sol dibuix una accio que es continua. Es el capitol que menys me ha agradat de llegir però considere que es dels mes utils en quant a contigut didàctic aplicable al aula.

En conclusio considere que el llibre es molt teóric com per a que jo el recomane. Els primers capitols si que m’han paregut interessants però despres se m’ha fet pessat de llegir. Es un llibre amb molta utilitat didáctica i per lo tant, el recomanaria a Mestres i pares que vulguen tindre mes suports per treballar la materia pero no el recomanaria per a algu que vol llegirse un llibre amb la única finalitat de entretenir-se i pasar-ho be.