REFLEXIÓ CRÍTICA

DE LA NARRATIVA ORAL A LA LITERATURA PER A INFANTS

INVENCIÓ D'UNA TRADICIÓ LITERÀRIA

En el llibre de “ De la narrativa oral a la literatura per a infants” de Gemma Lluch podem trobar una gran quantitat d'aspectes interessants sobre les rondalles populars de la tradició oral i la seua evolució cap a la literatura escrita per a xiquets; fen un ampli recorregut pels canvis que experimenta, els aspectes que es perden, que es cencuren, les distintes versions d'una rondalla i la seua fixació al passar al escrit, entre altres.

El llibre está estructurat en cinc capítols diferents, escrits cadascun per un autor, tots ells escrits en valencià excepte el quart capítol i tots ells teòrics llevats del cinquè que presenta una sèrie d'aplicacion práctiques.

El primer capítol m'ha paregut molt interessant perquè es tracta fonamentalment l'efecte de l'homogeneïtzació de les rondalles portada a terme per Walt Disney. Aquest el que feia era agafar les rondalles pròpies de la tradició popular i les adaptava per a un públic familiar. Aquest va produïr que les distintes versions que ja s'havien reduït amb el pas a l'escrit es consolidaren en una sola portada al gènere cinematogràfic de manera que aconseguia controlar el pensament i la ment de la societat. Aquest feia les versiones al seu gust i va provocar que amb el pas del temps foren les seues versions les que es mantiguen. A més es va aprofitar d'aquesta situació utilitzan la temàtica dels seus films per a la seua mercaderia.

Les seues versions eren un poc maxistes en moltes ocasions ja que es donava a la dona el paper de dèbil i indefensa i era l'home qui controlava la situació, la rescataba dels seus apurs, etc.

En el següent capítol, mitjançant un recorregut per les diverses versions de la caputxeta vermella es realitza un anàlisi molt complet de com a evolucionat la història mitjançant molts exemples que ens apropen més i ens donen una visió més detallada d'aquest fet. D'aquesta manera ha sigut molt fàcil de comprendre aquesta evolució. Ja que explica com alguns aspectes grotescs com el canibalisme o la sexualitat han sigut censurats d'aquests contes i els personatges han anat adquirint diferents papers al llarg de l'evolució.

A més, aquesta literatura pensada en un primer moment per a adults ha sigut reduïda al ámbit dels infants. Per tant, podem dir que aquesta literatura ha sigut adaptada per a xiquets i té una funció educadora amb nous límits morals i literaris.

M'ha paregut molt interesant el fet que es pot veure en l'anàlisi d'aquest conte sobre que “ensenya a les nenes a amagar els seus desitjos i abandonar l'espai de l'aventura, el bosc on haviten les forces masculines del llop i del caçador, per tal de romandre en l'espai femení de la llar, l'espai de les dones indefenses que tant si són nenes com àvies, han de ser salvades pels homes”. Ja que es un fet que mai m'havia plantejat però que he vist molt clar tras llegir aquest capítol.

En tercer lloc, el tercer capítol ens adintra en el món dels personatges fantástics típics de les rondalles populars. Aquests són tals com les bruixes, els mags, els bruixots, els astròlegs, les fades, els ogres i els gegants i els éssers diminuts. Aquest capítol analitza cadascún d'aquestos personatges remarcant els seus trets més característics i atributs propis.

Les bruixes tradicionals eren dones velles i generalmene malvades, però aquesta figura ha anat evolucionant al llarg del temps i han esdevenit d'altres bruixes ben diferents que són les desmitificades que fan més risa que por. També hi han les humanitzades típiques dels llibres de carácter juvenil.

A banda de la evolució de les bruixes a través d'aquest capítol s'han pogut conèixer els diversos tipos de fades que apareixen a les quals he reconegut a totes al temps que l'autor del llibre les anava explican i he pogut diferenciar-les ja que he vist de tot tipus en llibres però no mai havia conegut aquesta classificació. També m'ha segur fàcil reconeixer els ogres, els gegants, els mags, els éssers diminuts i la resta gracies a les detallades i ben explicades classificacions que proposa el llibre.

En quart lloc, també he trobat molt entretingut i interessant el quart capítol ja que ha sigut diferent perquè estaba escrit en castellà i era molt simple. En aquest es fa referència al humor que apareix als contes populars i s'expliquen totes les fórmules que s'utilitzen per a fer aquest humor com el grotesc-meravellós, la burla, la sátira, el erotisme convencional i adult i la por com a font per a causar rialles, entre altres.

En aquest s'ha realitzat un recorregut pels contes meravellosos, els picarescos i els d'animals mitjançant la mostra de diverses rondalles que m'han permés acostar- me més al que explicaba el capítol.

Y per últim, el cinquè capítol ha sigut totalment diferent a la resta ja que es tractava d'una mena de proposta pràctica per a treballar a l'aula. S'explica la problemàtica de fer il·lustracions als contes escrits ja que una imatge només ens mostra un moment i una acció estàtica i els contes tracten un conjunt d'esdeveniments successius que resulta gairebé impossible de il·lustrar detalladament. M'ha costat més d'entendre que la resta i he perdut el fil en més facilitat ja que els anteriors capítols m'han impactat i contat coses noves que no coneixía aconsseguint captar al máxim la meua atenció i el meu interés.

Es un llibre que jo recomanaria per a qualsevol persona adulta, ja que pense que el nivell de complexitat és massa elevat per a un xiquet, però sí que el recomane tant a adolescents com a adults perquè espere que els agrade tant com a mí i aprenguen coses noves que han estat sempre acompanyant-nos desde la nostra infantesa en la nostra pròpia cultura però de les que no erem conscients.