Reflexió crítica

DE LA NARRATIVA ORAL A LA LITERATURA PER A INFANTS

El llibre "De la narrativa oral a la literatura per a infants" conta com les rondalles i altres històries que coneguem han anat canviant amb el temps, a més ens diu que el fet d'escriure els contes ha fet que es perdan moltes versions fent que soles siga vàlida l'escrita i per tant que totes acaben adoptant característiques semblants.

El llibre consta de cinc capítols, tots menys el quatre estan escrits en valencià, i per altra banda, tots a excepció del cinc són més teòrics.

El primer capítol, diu que abans que les rondalles passaren a paper escrit, de cada conte hi circulaven multitud de versions i cada comunitat tenia la seua pròpia adaptada a la tradició i al públic, però amb el pas al paper escrit, és una versió la que es formalitza i, per tant, només una la que coneix l'auditori. El gran ventall genèric de narracions orals es va reduir en passar a l'escrit, i encara es va reduir més en passar a la literatura per a infants, provocant un empobriment de gèneres, temàtiques i versions.

En aquest procés d'empobriment ha tingut un paper fonamental Walt Disneyqui volia adaptar-ho tot per a l'entorn familiar, i a qui els xiquets han acceptat fins al punt que ha format una part important del seu imaginari.

El segon capítol ens diu que la fantasia es considera beneficiosa per a la formació del xiquets, això va coincidir amb la amb la problematització cultural  del concepte de realitat i, per tant, també amb el final de l'època del realisme literari.

A pesar de que la literatura tradicional anava perdent la seua condició de popular, aquesta resorgeix una altra volta amb el material folklòric. Açò i la conversió de la literatura infantil en literatura escrita permet també la utilització de la imatge i dels aspectes materials del llibre com a elements constructius de la narració, creant altres gèneres com el llibre-joc.

El tercer capítol ens parla de els tipus de personatges fantàstics que poden apareixer i que per mitjà de les rodalles, els autors volen retransmetre també diversos valors con la lluita per la llibertat o la solidaritat entre altres.

Parla de personatges com les fades, bruixes, ajudants, mags, bruixots, ogres, gegants i éssers diminuts. De cada un d'aquestos ens explica quines són les seues característiques, els tipus que els tipus que hi ha de cada un, on habiten i que poders poden tenir.

El quart capítol és l'únic que està escrit en castellà, parla de l'humor en els contes i la importància que aquest té, perquè permet, en principi, que el conte tinga moments de relax, a més, serveix per cohesionar un poc més a la gent que ho està escoltant, veient o llegint. De manera que el riure, de la mateixa manera que la por, serveix per reforçar aquest sentiment comunitari que tenen els contertulians , els que estan en aquest moment escoltant el conte.

Ja que l'humor té moltes formes i característiques, hi ha molts tipus de contes en què s'observa l'humor de diferents maneres, en la majoria com a crítica cap a algun tipus de societat o sobre un determinat pensament, com per exemple, el fet que es tinga al lleó com l'animal més fort, o que els prínceps sempre hajan de ser els que salven a les princeses i no a l'inrevés, ...

El cinquè capítol se centra més en les rondalles, diu que de la paraula que explica gestes neix la rondalla. La rondalla parla dels herois, però, simultàniament, els herois ens parlen del homes que els han creats i que hi han cregut, que els han donats forma i ideals, que els han fet viure entre nosaltres, dins del nostre cor i la nostra ment.

Dins l'àmbit de la il·lustració, l'arquetip del casori tendeix a contextualitzar-se culturalment, detallant el marc ambiental per damunt del protagonisme dels cònjuges, reforçant-se més la transcendència social que no l'afectiva. D'altra banda, a diferència dels protagonistes, diferència a l'adversari al qual han hagut de vèncer aquestos abans de casar-se, i sovint l'adversari, com més estrany més advers.

Finalment, dir que es un llibre que a mi em va agradar molt ja que et fa plantejar-te coses que mai havies pensat abans sobre els contes que hem llegit tota la vida, jo recomanaria llegir aquest llibre però a gent que fos almenys de batxiller , ja que si ho llegeix un xiquet més menut pot ser que no entenga molt bé algunes coses i els resulte costós de llegir.