GIMCANA POÈTICA

         Aquesta reflexió va destinada a una activitat que realitzarem el 27 d’abril d’aquest curs, durant la setmana d’activitats complementàries, la qual consistia en una gimcana poètica.

        Com bé sabem, una gimcana consisteix en una cursa de recorregut breu durant la qual els participants han de superar una sèrie de proves o dificultats. Doncs bé, aquesta activitat seguia la mateixa estructura però d’una forma diferent, ja que anava enfocada al món de la poesia. D’aquesta manera, el primer que va fer la mestra va ser dividir la classe per grups, aproximadament d’unes 7 persones, per tal d’equiparar els equips. Una vegada fets els grups, començàrem a fer les proves, les quals eren un total de cinc i consistien en el següent: la primera tenia la intenció d’escriure dos versos amb dos rotllos de paper diferents, és a dir, fent un total de quatre versos, dos per full, els quals devien tindre relació amb l’educació; la segona era un cal·ligrama poètic, vol dir que havíem de fer una composició poètica en que la disposició de les paraules representés el màxim possible el contingut del poema; en tercer lloc trobem el poema objecte, que consistia en utilitzar un objecte que representés el contingut del poema; després, havíem de pensar paraules que rimaren amb altres paraules model per a acabar fent un poema amb totes elles; i finalment, la última tractava de recitar un poema tot el grup amb un sentiment específic que ens havia marcat amb anterioritat. En el nostre cas, vam gravar la recitació del poema amb un to de tristor.

         Cal destacar, que al finalitzar cada prova havíem d’anar al “punt de control” on la mestra ens donava una peça d’un puzle, de manera que, al acabar totes les proves, aconseguíem un poema ajuntant totes aquestes peces.

       Pel que a mi respecta, he de dir que em va impressionar més del que pensava aquesta activitat. Anava amb la idea de que perdríem el temps, que podria estar a casa avançant feina que tenia retardada, però la veritat es que em va impactar la quantitat de formes que es pot tractar la teoria per tal de fer-la més amena i dinàmica. Passar de la típica classe avorrida en la que els nens es troben asseguts al seu lloc sense poder moure’s, a donar-los la llibertat de realitzar activitats a l’aire lliure, les quals els faran conèixer molt més el que és realment la poesia que la millor classe teòrica del món.

        En conclusió, pense que és una fantàstica forma de fer que els xiquets aprenguen i que disfruten amb l’aprenentatge, destacant el desenvolupament de valors secundaris com la creativitat i la imaginació.