EDUCACIÓ LITERÀRIA (600 paraules)
El REIAL DECRET 1631/2006, de 29 de desembre, pel
qual s’estableixen les ensenyances mínimes corresponents a l'Educació
Secundària Obligatòria conté en el punt 4 del seu Article 7 el següent:
"La lectura constituïx un factor primordial per al desenrotllament de les
competències bàsiques". D'esta manera, podem veure que la literatura
contribueix en gran manera en el desenrotllament de les competències bàsiques.
A la competència en comunicació lingüística ho fa acreixent l'ús del llenguatge
en general, per mitjà de l'adquisició del vocabulari, així com dels
coneixements de distints àmbits, a més de la construcció, interpretació i
comprensió de textos orals i escrits. D'altra banda, si tenim en compte que la
literatura és una manifestació artística, també contribueix a la competència
cultural i artística. La competència per a aprendre a aprendre s'adquireix a
través del conjunt de sabers conceptuals i procedimentals que es deriven de les
activitats de comprensió i composició de textos. A més, per mitjà de la seua
anàlisi i creació, s'arriba a la competència per a l'autonomia i iniciativa
personal.
Vista la importància de la literatura en el
desenrotllament de les competències bàsiques, tractarem d'aclarir el concepte
de "educació literària", per a posteriorment veure quin ha sigut la
seua evolució al llarg de la història i quina és la seua situació actual,
tenint en compte que és fonamental perquè nostres alumnes puguin aconseguir un
adequat desenrotllament personal i social.
El Diccionari de la Llengua Espanyola de la Reial
Acadèmia Espanyola defineix el terme educació com la "instrucció per mitjà
de l'acció docent". Segons la Wikipedia, l'educació es materialitza en la
sèrie d'habilitats, coneixements, actituds i valors adquirits, produint canvis
de caràcter social, intel·lectual, emocional, etc., en la persona que, depenent
del grau de conscienciació, serà per a tota la vida o per un període
determinat, passant a formar part del record en l'últim dels casos.
El terme "educació literària" està
íntimament relacionat amb la competència literària, que és definida per Aguiar
e Silva com un saber que permet produir i comprendre textos. Segons este autor,
es tracta d'un model elaborat a partir de la gramàtica del text i no per mitjà
d'una gramàtica literària de la frase. Així, doncs, ens proporciona una visió
en què la unió de lectura i escriptura són les claus per a l'adquisició de la
competència literària. Per això, entren en joc l'adquisició d'hàbits de
lectura, així com la capacitat de gaudi, a més, de diversos aspectes de tipus
estètic, cognoscitiu, lingüístic i cultural, sense oblidar que la literatura
influïx granment en l'educació en valors.
De tot això deduïm que l'expressió "educació
literària" implica que la finalitat de l'ensenyança de la literatura és
formar lectors competents.
Com assenyala Felipe Zayas, en l'article "Un
projecte d'escriptura a partir de l'Ègloga I de Garcilaso de la Vega",
l'educació literària implica:
- Descobrir la lectura com a experiència satisfactòria fundada en la
resposta afectiva del lector (este s'emociona amb la intriga; s'identifica amb
els personatges; reconeix en el text la seua pròpia experiència vital com a
experiència humana; descobreix mons allunyats de la seua experiència immediata;
contrasta la seua pròpia interpretació amb la d'altres lectors; percep
estèticament el llenguatge, etc.,)
- Aprendre a construir el sentit del text, és a dir, a confrontar la
visió que té el lector de si mateix i del món amb l'elaboració cultural de
l'experiència humana que li ofereix l'obra literària.
- Conèixer les particularitats discursives, textuals i lingüístiques dels
textos literaris, característiques que estan condicionades històricament i
configuren els gèneres o formes convencionals de la institució literària per
mitjà de les que la humanitat ha simbolitzat la seua experiència.
L'escola exerceix una labor decisiva en la
transmissió del patrimoni literari, sobretot des que es va completar, tant a
Espanya, com en altres països, un procés considerable de "escolarització
de masses", que va involucrar a grups que abans no tenien la possibilitat
d'accedir als textos literaris. A més, en els últims temps té, en este sentit,
una major responsabilitat, per la qual cosa a la comunicació audiovisual es refereix,
ja que els joves, generalment, es troben immersos més en este tipus de cultura
que en l'escrita. És per este motiu que la major part d'ells es troba amb la
literatura quasi exclusivament en el seu centre educatiu. Així, doncs, per a
adquirir una adequada educació literària, es necessiten determinades
estratègies que estan en relació amb l'experiència viscuda per l'estudiant en
classe, experiència que pot ser jutjada com digna de ser viscuda o, al
contrari, com una activitat acadèmica més, la utilitat del qual , a vegades,
resulta dubtosa per als alumnes.
