La lírica es tracta d'
un gènere literari. La paraula “lírica” defineix tot allò
relatiu o pertinent a la lira, o a la poesia pròpia per al cant.
Actualment, s’utilitza aquest concepte per a definir un dels tres
principals gèneres poètics, que comprendre les composicions de
caràcter subjectiu i, en general, totes les obres en vers que no són
èpiques o dramàtiques.
Es caracteritza per la
musicalitat i per l’expressió de sentiments d’un emissor
fictici, o parlant líric i, conseqüentment, per la representació
de la seua subjectivitat.
En quant als seus
orígens, estos són grecs. Es tractava d’aquella poesia que no
estava destinada a ser llegida, sinó a ser recitada davant d’un
públic per un individu o per un cor, acompanyat d’algun instrument
musical, principalment de la lira. Segons la mitologia grega, Apolo,
el deu de les arts, de la bellesa i de la adivinança, tocava belles
cançons en aquest instrument, expressant un món subjectiu ple de
emocions.
La lírica pot estar
escrita en vers, es a dir, en frase subjecta a un ritme o melodia, o
en prosa poètica. Un aspecte important de la lírica és la
expressió de sentiments a través de figures literàries o
retòriques. La funció poètica del llenguatge (predomini de la
forma del missatge) queda així en evidència quan predominen estes
figures en un text.
Segons la seua forma, els
poemes lírics es poden dividir en dos tipus: populars i cultes.
Els
populars solen ser d’autor anònim i es transmiteixen oralment de
generació en generació. En canvi, els cultes, tenen un públic
reduït, són problemes molt treballats i de perfecta elaboració.
No hay comentarios:
Publicar un comentario