Gènere Assagístic

GÈNERE ASSAGÍSTIC:

L'assaig és un subgènere didàctic. El seu fi principal consisteix a ensenyar, transmetre idees. Es diu assaig al text en què un autor recollís els seus pensaments sobre un tema sense estudiar-lo de forma científica i exhaustiva. Les obres assagístiques es denominen també estudis, notes, apunts i meditacions.

El gènere assagístic inclou obres en prosa de contingut didàctic (pretenen transmetre uns ensenyaments) i no de ficció. Tenen un objectiu pedagògic i investigador, a banda d'un objectiu estètic i de creació literària. L'assaig pot ser, segons el tema, filosòfic, religiós, científic, històric, polític, etc.

El que va començar amb l´assaig modern va ser Miguel de Montaigne (1533-1592), i es l´autor dels Essais (1580) d´on es pren directament el nom i l´esperit del gènere modern. Com diu Lapesa, “la missió seva és plantejar qüestions i assenyalar camins, més que assentar solucions fermes; però això pren aspecte d´amena divagació literària”. I Ortega y Gasset va definir l´assaig com a “dissertació científica sense prova explícita”.

L’assaig es un gènere que apareix en la literatura didàctica, que reflexiona sobre un tema en el que se elaboren les idees de l’autor. La manera més usual del escrit es en prosa. L’assaig és caracteritza per ser un text on s’exposa una idea o una opinió subjectiva de l’autor. Pot ser didàctic o argumentatiu i té unes característiques bàsiques:

•         Hi ha una gran varietat de temes dels que pot tractar ja que tan sols exposa una opinió.

•         Pot tindre molts estils i hi ha molta llibertat d’expressió així que pot ser líric, amb emocions.

•         Sol ser breu tot i que existeixen exposicions llargues.

•         Té una estructura oberta i això li permet tindre un plantejament subjectiu.

•         El llenguatge és el que s’aplica en una exposició o un discurs.

•         L’estil és elegant i discret.