Género narrativo (300)

La narració és el relat dels successos viscuts per uns personatges en un espai i en un temps determinats.

El text narratiu es caracteritza pel narrador, personatges, temps, espai
El narrador és qui relata la història. Existeixen tres tipus de narrador:

1.Narrador omniscient: coneix els pensaments i sentiments dels personatges.

2.Narrador testimoni: relata només el que veu.

3.Narrador protagonista: relata el que viu.

Normalment els narradors omniscient i testimoni relaten la història en tercera persona, mentre que el narrador protagonista la relata en primera.

Els personatges poden ser de dos tipus depenent de la seva importància:

1.Principals: aquells que donen sentit al relat. Al seu torn es divideixen en dos:
protagonista i antagonista. Aquest últim s'oposa al protagonista.

2.Secundaris: no apareixen molt en el relat i no solen modificar-ho.
L'espai és el lloc on es desenvolupen els esdeveniments. Moltes vegades creen l'ambient on es mou un personatge i explica el seu comportament.

El temps indica el moment en el qual es desenvolupa l'acció. Nosaltres distingim dos tipus de temps: extern i de la narració.

El temps extern es correspon amb el moment històric o les parts del dia en les quals succeix l’acció.

El temps de la narració es refereix a l'ordre dels esdeveniments.
No cal oblidar que els textos narratius tenen sempre una estructura, aquesta es compon de tres parts:

Plantejament, nus i desenllaç:

El plantejament és la introducció en la qual es presenten els personatges i s'expliquen els antecedents.

El nus és el desenvolupament de l'acció.

El desenllaç és la solució del conflicte desenvolupat en el nus.

A més els textos narratius solen combinar-se amb altres dos textos més:
la descripció i el diàleg.

1.en la descripció ens donen detalls del lloc o dels personatges. En el cas de referir-se als personatges existeixen tres tipus de descripcions:

a) etopeya o descipció del caràcter.

b) prosopografía o descripció del físic.

c) caricatura o descripció exagerada del personatge per burlar-se d'ell.

El diàleg serveix per reproduir directament les converses entre els personatges. Existeixen dos tipus de diàlegs: directes i indirectes.
a) El diàleg directe es caracteritza per usar un verb de parla (per exemple "dir") seguit de dos punts i cometes per marcar les paraules del personatge. Per exemple: María diu: "vaig a sortir".

b) El diàleg indirecte també porta un verb de parla però substitueix els dos punts i cometes per la conjunció "que". Per exemple: María diu que va a sortir. Si us *dais compte en l'estil indirecte canvia la persona del verb "anar."