Canon
literari:
En
literatura, el cànon és una llista breu però molt selecta del que es solen
cridar les obres clàssiques, eixes que es continuen llegint amb interés des de
fa segles, encara que en aparença les vegem molt antigues o inclús antiquades.
Eixa
llista seleccionada sol mantindre's sense grans variacions generació rere
generació de forma prou sorprenent. Però la raó és simple: eixe conjunt triat
gaudix de sòlid prestigi social i es considera un element fonamental de
l'educació de la joventut.
Per
tant, per a ensenyar literatura és inevitable establir un cànon, un repertori
tancat d'obres i autors en què es conjuguen dos factors: el gust estètic i la
necessitat pedagógica.
En
el primer cas, la qual cosa hem de decidir és quines obres són les millors per
la seua pura qualitat artística; en el segon, la pregunta clau és:
Quines de totes eixes obres
val la pena mostrar i estudiar en l'escola? No tant perquè apareguen en el
programa oficial, sinó perquè són referents ineludibles de la cultura pròpia i
universal i poden ser estimulants per a contagiar el gust per la lectura
literària.
Al
llarg de tota la història el cànon ha anat canviant de criteris i d'autors de
manera paral·lela als gustos de la societat. Cal subratllar que el canvi no
afectava únicament el cànon literari, sinó també a la resta de les arts.
No podem parlar d'autors
permanents ni universals en el cànon, una obra avui dia desconeguda pugues en
un futur ser la màxima representant de la literatura, com li va ocórrer a
l'obra de Miguel de Cervantes El Quixot, o les poesies de Góngora, que van ser
rescatades per la Generació del 27, o obres que es trobin assentades dins del
cànon siguin substituïdes per unes altres, com li va ocórrer a Don Diego de
Saavedra que avui ocupa un lloc de segona fila en el nostre cànon actual.
No hay comentarios:
Publicar un comentario