INTERTEXT LITERARI(300 paraules)
Des de La Iliada i L'Odissea, els textos literaris han comptat amb
referències intertextuals. Les contínues al·lusions -passatges, obres,
personatges, etc.- d'altres textos, formen part de la pròpia creació literària.
Són innumerables les obres que fan referència, no sols a altres autors,
sinó a obres realitzades amb anterioritat pel mateix autor.
Dins de la creació literària tenen una important presència els textos
narrats en forma de saga. Textos que necessiten d'una lectura anterior d'altres
textos per a poder ser descodificats pel lector.
Valga com a exemple la saga de Harry Potter, formada per set llibres,
necessita de la lectura de tots des del principi per a la seua comprensió.
En distints exemples d'intertextualitat literària poder-mos comprovar com
l'autor fa referència a altres textos com a forma de poder explicar un
sentiment, una acció, que ja ha tingut lloc i que forma part de la seua
enciclopèdia, apel·lant al lector a un major coneixement per a poder comprendre el text a què s'enfronta.
L'encreuament de textos genera els intertextos, o siga els espais
discursius en què un conjunt de textos entra en relació amb un text concret,
com puntualitza G. Genette: «El text literari està construït com un encreuament
de textos, un lloc de canvis que obeeix un model particular, el del llenguatge
de connotació. En un principi l'intertext es va definir com el conjunt de
textos que entren en relacions en un text donat». (Genette, 1982) El text
literari s’insereix en el conjunt dels textos (Kristeva, 1969: 235) , de manera
que la reiterada presència de models i de trets discursius, junt amb la
inclusió d'al·lusions o de cites explícites i literals d'altres obres és una
justificació, de clar caràcter intertextual, de que el propi text literari
(cada text) és la font per a la identificació del codi literari.
A més, també cal tindre en compte que «el fenomen literari, en tots els
casos, és una dialèctica entre el text i el lector» (Riffaterre, 1990) ; esta
idea de M. Riffaterre ens situa en l'espai de la recepció, és a dir, del lector
i la dialèctica del seu procés per a construir la interpretació. Les distintes
qüestions relacionades amb els intertextos no poden ser plantejades només com
una qüestió específica de la modalitat del discurs, perquè totes les facetes
del fet intertextual impliquen necessàriament l'activitat de recepció. S’ha de
tindre en compte que sense els pertinents reconeixements per part del
lector-receptor, el fenomen intertextual no té funcionalitat. Els conceptes
d'intertext del discurs i intertext del lector -derivats de la clau
intertextual- permeten establir les connexions entre l'activitat receptiva i
comprensiva del lector i les diverses relacions textuals, perquè l'intertext
identifica les relacions entre una obra i altres que li han precedit o seguit.
Una comprovació inicial, a partir d'alguns exemples, ens permetrà entendre el
caràcter d'ambdós intertextos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario