Pràctica final B

BOOK TRAILER I RECOMANACIÓ DE LA CAPUTXETA VERMELLA

recerca d'un llibre infantil

Elecció d'un llibre

Pla Lector. Primer cicle de primaria

Les activitats proposades a continuació estan enfocades al primer cicle d'educació primària ( 1r i 2n ) i s'han realitzat d'acord al pla lector del centre, amb la finalitat de poder dur a terme els objectius destinats a aquest cicle de la manera més adequada i amena per als xiquets.

Aquests objectius són:

1. Adquirir el gust per la lectura decobrint-lo com a font de plaer i aprenentatge de diferents tipus de textos com contes, rimes, endevinalles...

2. Fomentar l’escolta de la lectura per fomentar l’acte voluntari i actiu de llegir per mitjà de la dedicació de part del temps escolar a la lectura, valorant-ho com un procediment positiu i important en l’educació de cadascú.

3. Estimular la imaginació i creativitat dels alumnes.

4. Crear els hàbits de respecte i de cura dels llibres.

5. Desenvolupar l’agudesa perceptiva visual per a discriminar bé la forma de les paraules, per seguir les línies i passar d’una a l’altra sense ajuda dels dits i a més, desenvolupar la capacitat de comprensió, d’interiorització i de comunicació.

6. Llegir amb entonació, pauses i expressivitat.

7. Reforçar la figura dels medis audiovisuals i digitals com a recolzament de la lectura.

Una volta tenim quins són els objectius , cal destacar que les activitats que es van a proposar a continuació són específiques per a aquest cicle i tenen la finalitat de fer complir els objectius i d'introduir als xiquets en el món de la lectura per tal de que adquireixin hàbits ja des de que són menuts.

ACTIVITATS:

Hi ha diverses activitats que es poden dur a terme, ens centrarem en activitats abans de la lectura , durant la lectura , després de la lectura , fora de l'aula i fora de l'escola.

·         Activitats en l'aula o la biblioteca

En quant a les activitats abans de la lectura, la professora de cada classe escolliria un llibre de lectura apropiat per a l'edat de la seua classe i  ho ensenyaria als alumnes abans de començar a llegir-lo perquè a partir del títol i la portada intentaren esbrinar de que pot tractar, que pot passar al libre amb el protagonista,...

Durant la lectura, es proposaria que a mesura que anessen llegint el llibre anaran fent cada un, per cada capítol llegit a classe un dibuix de la part que més els hagués agradat. En aquesta part, per fer-la més entretinguda cada xiquet llegirà una pàgina del llibre , afavorint també d' aquesta manera una major fluïdesa en la part de lectura en veu alta.

Per últim, pel que fa a les activitats després de la lectura , la professora formaria grups d'uns cinc alumnes més o menys amb la finalitat de que com ja s'han acabat de llegir el llibre , entre ells creuen un final diferent comptant com els hauria agradat a ells que acabara.

·         Activitats fora de l'aula

L'activitat escollida per a realitzar fora de l'aula de manera recurrent es diu “Autor de l’any”, el que hauran de fer serà, amb l'escriptor que els diga la professora, al llarg d'un mes més o menys, hauran de llegir fragments d'alguns dels seus llibres més coneguts o en cas de que escullan un poeta, algun dels seus poemes més importants. La finalitat que té aquesta activitat és conèixer un poc més a persones importants de la literatura i mitjançant la informació que obtingam , que els xiquets pugain anar realitzant un mural amb dibuixos, frases representatives, ... per a que quan estiga acabat el pugan penjar a algun lloc on els altres pugan veure-ho, és a dir , al pati o la biblioteca.

D'altra banda, en el cas de l'activitat fora de l'aula de manera concreta, es prepararà un joc que es diu " Amanida de paraules ", el professor traurà una targeta amb una paraula i els xiquets han de busar altres paraules que comencen amb la mateixa lletra o que sigan de la mateixa família. Aquesta activitat ha de ser en una data concreta ja que el professor ha d'encarregar-se de preparar les targetes amb paraules molt variades i, si pot ser, de diferents categories ( substantius, adjectius, ... ) amb la finalitat de que pugan fer un poc de repàs i aprenguen noves paraules de vocabulari.

·         Activitats fora de l'escola

En aquest tipus d'activitas començarem proposant l'activitat recurrent, que consisteix a fer una excursió a la biblioteca perquè els xiquets pugan rebre una visita per aquesta i així explicar-los que tipus de llibres podem trobar, un poc de la història de la biblioteca, ... aquest tipus d'activitats tenen l'avantatge que al fer-se en un àmbit que no és l'escola els motiva més ja que és una cosa diferent i que no solen fer.

Pel que fa a l'activitat fora de l'escola de manera recurrent , una bona idea seria l'excursió a un teatre, bé per veure una obra relacionada amb algun tema donat a classe relacionat amb la lectura, o bé , com una manera d'introducció a un tema que es pretén donar a classe.

Finalment dir, que totes aquestes activitats propostes són destinades al primer cicle de educació primaria i tenen la finalitat de complir el objectius sempre buscant la major participació del alumnes i una forma d'aprenentatge amena.

PLA LECTOR

PLA LECTOR PER A TERCER CICLE

En aquest pla lector queda arreplegada una proposta amb activitats de foment de la lectura per a l'alumnat de tercer cicle de primaria (5é i 6é). Aquestes activitats s'adeqüen perfectament al que es vol aconseguir especificat en els objectius tant generals com específics per a l'alumnat de tercer cicle.

Els objectius generals a consolidar a través del pla lector són els següents:

1. Garantizar el desenvolupament de la competencia lectora.
2. Implicar a les famílies en el desenvolupament del hàbit lector.
3. Col·laborar amb altres institucions en programes que fomenten la lectura.

Per altra banda, pel que fa als objectius específics, s'especifiquen els següents:

1. Desenvolupar la destresa básica de llegir de manera eficaç i competent, és a dir, com a instrument de recerca, recull, i processament d'informació per a l'aprenentatge en les diferents árees del currículum.
2. Treballar la comprensió lectora partint de diferents tipus de textos i des de totes les árees del currículum, fomentant al mateix temps en l'alumnat una actitud reflexiva i crítica, a través de la lectura.
3. Fer ús de les biblioteques del centre i aules per a la búsqueda de informació i aprenentatge.
4. Posar en práctica hàbits i metodologies per a millorar els aspectes relacionats amb les diferents estratègies per a treballar la lectura.
5. Incorporar les tecnologies de la informació i la comunicació al dia a dia del centre escolar, de forma que els alumnes aprenguin a utilitzar-les i analitzar la informació que s'obté de elles de forma crítica.
6. Incorporar a les families per a la participació en les activitats proposades al pla lector
7. Utilitzar la lectura com a mitjà per a ampliar el vocabulari y utilitzar l'ortografia correctament.

Una vegada establerts els objectius que es vol assolir s'elaboren les activitats adequades al pla lector

Algunes de les activitats que es poden plantejar en el pla lector de cinqué i sisé podrien ser per exemple l'elaboració de fiches per a la comprensió lectora del llibre, resúmens, inventar finals diferents, inventar una historia a partir d'alguns personatges, elaborar contes a partir de frases, buscar sinónims y antónims, sopes de lletres, ordenació de parágrafs, aprendre a manejar diccionaris, associar paraules amb distintes definicions, expressar sentiments a partir de situacions del llibre, dibuixar escenes del llibre, formular preguntes, ensalada de fábules, activitats audiovisuals relacionades amb algunes de les lectures del pla lector, etc.

A continuació es proposará una activitat per a cadascuna de les següents situacions: en l'aula o biblioteca, abans de la lectura, durant la lectura i després de la lectura; fóra del aula, una activitat recurrent, una activitat en data concreta; fóra de l'escola, activitat recurrent i en data concreta.

• ACTIVITATS EN L'AUA O EN LA BIBLIOTECA:
  - Abans de la lectura: Primer que res seleccionar un llibre apropiat per als alumnes de tercer cicle. Una vegada escollit el llibre, abans de que els xiquets comencen a llegir-lo, es faciliten als alumnes unes imatges amb diferents seqüencies del llibre i que escriguen baix com a peu de foto el què pensen que està ocorrent en la imatge per a que comencen a especular un poc sobre el llibre abans de començar a llegir-lo. Les imatges contenen escenes pròpies del llibre en les que s'entén clarament el que está succeïnt i quines accions están realitzant els personatges.
  -Durant la lectura: La profesora proporciona als alumnes un bulletí amb una serie de preguntes sobre la lectura que els xiquets tindrán que anar contestant al mateix temps que van llegint el llibre, de manera que els siga més fácil seguir el fil ja que tenen que estar conscients d'anar responent les preguntes, doncs els alumnes s'esforcen més per entendre el que están llegint i van consolidant allò que han llegit a l'hora que ho escriuen al bulletí.

- Després de la lectura: Una vegada els alumnes ja s'han llegit el llibre els propondría una activitat en la qual tingueren que redactar un final diferent per a la historia. Aquest final tindría com a requisit ser original i sorprenent, que impactara, amb elements fictícis per a fomentar l'imaginació i creativitat dels xiquets i xiquetes i que ho contaren a classe. De manera que es treballen diferents competències dels alumnes, com la lecto-escritura, la comprensió lectora, l'habilitat per a composar textos coherents i sense faltes d'ortografía i amb un vocabulari propi del nivell corresponent per a l'edat i etapa dels alumnes, entre altres. A més de fer de la tasca algo més motivador ja que després tenen la oportunitat de contar-ho als companys en classe.

• FORA DE L'AULA:
  - Activitat recurrent: Com a activitat recurrent fóra de l'aula podem plantejar activitats de foment de la lectura en el patí, utilitzant aquest com a mitjà motivador ja que extrau al alumne de la rutina a l'aula i normalment aconsegueix que aquestos mostren major interés ja que és algo diferent per a ells. Realitzarem una activitat de lectura compartida en la que ens sentarem en el patí formant un rogle i anirem llegint u per u en veu alta de manera que mentres un alumne llegeix la resta l'escolten en silenci esperant a que arribe el seu torn de lectura. D'aquesta manera es fomenta la lectura no sols a l'aula com están acostumats els alumnes i se'ls ensenya que qualsevol racó es bó per a agafar un llibre i començar a llegir. També aixì s'assegura que tot el món llegeix i segueix el fil de la lectura ja que no es poden despistar perquè en qualsevol moment pot arrivar el seu torn per a llegir.
  - Activitat en data concreta: Com a activitat que es realitza fóra de l'aula amb data concreta podem acordar una xarrada amb un escriptor de literatura infantil i juvenil que vinga al col·legi a la biblioteca o al saló d'actes i els parle als alumnes un poc sobre la seua tasca com a escriptor, que va ser el que li va impulsar a allò, en què es basa en les seues histories i altres anècdotes i curiositats que puguen interessar els alumnes i ajudar-los a conèixer més sobre el món dels contes i les histories. L'escriptor ha de ser de un dels llibres que hagen llegit en classe.
• FORA DE L'ESCOLA:
  - Activitat recurrent: Com a activitat recurrent que realitzen els alumnes fóra de l'horari escolar es pot proposar la lectura de un xicotet capítol o microconte que tinguen que llegir a casa per exemple, durant el cap de setmana, un alumne cada volta, i el dilluns quan arriven a clase compartir el que han llegit i contar-lo als companys. De manera que tots puguen conèixer la historia sense tindre que llegir-la i al final del curs sabran un fum d'historietes; algunes llegides per ells mateixos i altres escoltades dels companys.
  - Activitat en data concreta: Pot ser así ens resulte molt interessant portar als alumnes d'excurssió a una biblioteca pública infantil a sentir un contacontes. Aquesta sol ser una activitat que agrada molt als alumnes ja que és molt dinámica, la persona que la conta està especialitzada en allò i ho fa molt divertit. Els xiquets disfruten molt d'aquesta activitat. I al finaltzar el contacontes poden pegar una volta guiada per la biblioteca i vore molts llibre al mateix temps que estàn entenent el mecanisme de les biblioteques.

Pla Lector. Introducció

El Pla de foment de la lectura és un programa que conté una sèrie d’actuacions que persegueixen afavorir l’interès per la lectura entre els xiquets i les xiquetes. Parteix, a més, de la consideració de la lectura com a instrument fonamental per a l’aprenentatge en totes les àrees de l’ensenyament, i també com a font d’entreteniment i plaer. Doncs bé, aquest projecte te la intenció de mostrar un esquema general del que podria ser aquest Pla Lector.

            El  nostre centre s’anomena CEIP Maristes, situat al poble de Cullera, pertanyent a la província de Valencia. Aquest és un poble humil habitat per unes 25.000 persones més o menys, on pots topar-te amb tot tipus de gent. Retornant al nostre centre, cal destacar que es troba situat al costat del riu, prop del centre del poble. Aquest està format per un gran pati amb pistes de futbol i basquet per als alumnes de primària, i amb parques e instruments de joc per als alumnes d’infantil; i entre les dues extensions trobem l’edifici central, format per tot tipus d’aules. Hi podem destacar les aules destinades als cursos d’infantil i primària, l’aula d’informàtica, la biblioteca, el menjador, l’aula amb projector per veure pel·lícules, aula de reforç, etc., és a dir, és un centre de grandària considerable, però el que ens interessa son les aules destinades a partir classe. Aquestes son les aules d’infantil i primària.

            Per una part trobem les aules d’infantil. Aules grans, amb una pissarra, un projector, taules i cadires (encara que hi ha que remarcar que hi han poques), un espai destinat al joc amb un fum de joguets i utensilis destinats a l’aprenentatge dels infants mitjançant la diversió. A aquestes aules podem trobar un total de 15 xiquets matriculats per aula, amb un o dos mestres a la seua disposició si és necessari.

            D’altra banda, trobem les aules de primària. Aquestes son grans, amb nombroses taules i cadires, una pissarra, un projector, estants al voltant de la classe amb un gran fum de llibres que estan a completa disposició, tant dels alumnes com dels mestres i tots els integrants de l’entitat escolar. Aquestes aules contenen uns 25 alumnes per aula, considerant que no és una xifra exacta i que poden haver més o menys, depèn de generacions.

            Pel que fa al Pla Lector del nostre centre, podem remarcar diversos objectius generals que perseguirem amb total entusiasme, com poden ser els següents:

1.      Fomentar en l’alumnat l’interès per la lectura i desenvolupar l’hàbit lector.

2.      Afavorir la comprensió lectora des de totes les àrees, matèries, àmbits i mòduls del currículum.

3.      Fomentar en l’alumnat la lectura com a activitat d’oci i de gaudi.

4.      Promoure la col·laboració i participació de les famílies i altres membres de la comunitat educativa de l’entorn en les activitats derivades dels plans de foment de la lectura.

5.      Estimular l’ús de fonts documentals complementaris al llibre de text, tant en suports impresos com en suport digital i audiovisual.

6.      Fomentar en l’alumnat una actitud reflexiva i crítica per mitjà del tractament de la informació.

7.      Potenciar l’ús i la dinamització de les biblioteques dels centres docents i adequar-les als objectius i actuacions arreplegats en el pla.

8.      Reforçar la figura dels mitjans audiovisuals i digitals com a mitjans de suport a la lectura.

9.      Contribuir al desenrotllament de la competència lingüística en l’alumnat.

Per a poder continuar amb la elaboració del nostre Pla Lector és necessari que realitzem una avaluació inicial dels estudiants per tal d’obtindre resultats sobre les seues característiques principals. D’aquesta manera, el millor mecanisme que podrem utilitzar es l’enquesta, per tal de determinar les necessitats del nostre alumnat, per tant, enviarem un qüestionari a totes les famílies on tindran que donar les dades generals, els consums culturals i els gustos personals. Aquest qüestionari estarà format per preguntes amb cinc respostes tancades, on els enquestats hauran de senyalar la resposta que mes s’adapta a la seua persona. Cal destacar que hi hauran preguntes generals per a tota la família i d’altes mes especifiques per als fills matriculats al centre, amb la intenció de descobrir els hàbits i els interessos que tenen tots els membres de la família sobre la lectura, l’escriptura i els usos de les TIC, de manera senzilla i objectiva.

Després, podem parlar de l’avaluació d’aquest Pla Lector. L’avaluació consisteix en recollir i interpretar les dades resultants durant la posada en marxa i el seguiment, es a dir, els encerts i els erros que s’han produït. Per tant, una vegada feta l’avaluació final i de posar en marxa el projecte, realitzarem una avaluació de seguiment de cada practica per separat i del conjunt total que resulta del Pla.

Pel que fa a l’avaluació de seguiment de cada practica, els mecanismes que emprarem seran els qüestionaris, els quals hauran de completar-se per la totalitat d’alumnes matriculats al centre al final de cada una d’aquestes; i els informes, elaborats per cada mestre/a també a final de les practiques. Cal destacar que s’ha d’entregar cada qüestionari o informe abans de la realització de la següent practica. Als qüestionaris trobem preguntes obertes perquè els alumnes puguen mostrar com s’han sentit abans, durant i després de la practica, que expressen la seua opinió per veure si han aprés alguna cosa, quina nota li posarien a la practica i al mestre, i si canviaria algun aspecte. A mes, aquests seran anònims i entregats al mestre que hi haja realitzat la practica. D’altra banda, l’informe elaborat per cada mestre ha d’aportar informació sobre la descripció de la practica, com per exemple la data en que s’ha realitzat, el lloc, els participants, les activitats realitzades, etc.  També hi haurà un apartat amb observacions personals. Finalment, els informes seran analitzats per la comissió d’avaluació.

Finalment, pel que fa a l’avaluació final del Pla Lector, realitzarem una avaluació de totes les accions que hem fet durant el desenvolupament d’aquest, mitjançant un informe que elaborarem amb dades generals, dades sobre el centre, avaluació inicial, descripció de les accions realitzades, avaluació del Pla Lector, i l’existència de propostes que milloren aquest projecte al curs següent.

Reflexió crítica

DE LA NARRATIVA ORAL A LA LITERATURA PER A INFANTS

El llibre "De la narrativa oral a la literatura per a infants" conta com les rondalles i altres històries que coneguem han anat canviant amb el temps, a més ens diu que el fet d'escriure els contes ha fet que es perdan moltes versions fent que soles siga vàlida l'escrita i per tant que totes acaben adoptant característiques semblants.

El llibre consta de cinc capítols, tots menys el quatre estan escrits en valencià, i per altra banda, tots a excepció del cinc són més teòrics.

El primer capítol, diu que abans que les rondalles passaren a paper escrit, de cada conte hi circulaven multitud de versions i cada comunitat tenia la seua pròpia adaptada a la tradició i al públic, però amb el pas al paper escrit, és una versió la que es formalitza i, per tant, només una la que coneix l'auditori. El gran ventall genèric de narracions orals es va reduir en passar a l'escrit, i encara es va reduir més en passar a la literatura per a infants, provocant un empobriment de gèneres, temàtiques i versions.

En aquest procés d'empobriment ha tingut un paper fonamental Walt Disneyqui volia adaptar-ho tot per a l'entorn familiar, i a qui els xiquets han acceptat fins al punt que ha format una part important del seu imaginari.

El segon capítol ens diu que la fantasia es considera beneficiosa per a la formació del xiquets, això va coincidir amb la amb la problematització cultural  del concepte de realitat i, per tant, també amb el final de l'època del realisme literari.

A pesar de que la literatura tradicional anava perdent la seua condició de popular, aquesta resorgeix una altra volta amb el material folklòric. Açò i la conversió de la literatura infantil en literatura escrita permet també la utilització de la imatge i dels aspectes materials del llibre com a elements constructius de la narració, creant altres gèneres com el llibre-joc.

El tercer capítol ens parla de els tipus de personatges fantàstics que poden apareixer i que per mitjà de les rodalles, els autors volen retransmetre també diversos valors con la lluita per la llibertat o la solidaritat entre altres.

Parla de personatges com les fades, bruixes, ajudants, mags, bruixots, ogres, gegants i éssers diminuts. De cada un d'aquestos ens explica quines són les seues característiques, els tipus que els tipus que hi ha de cada un, on habiten i que poders poden tenir.

El quart capítol és l'únic que està escrit en castellà, parla de l'humor en els contes i la importància que aquest té, perquè permet, en principi, que el conte tinga moments de relax, a més, serveix per cohesionar un poc més a la gent que ho està escoltant, veient o llegint. De manera que el riure, de la mateixa manera que la por, serveix per reforçar aquest sentiment comunitari que tenen els contertulians , els que estan en aquest moment escoltant el conte.

Ja que l'humor té moltes formes i característiques, hi ha molts tipus de contes en què s'observa l'humor de diferents maneres, en la majoria com a crítica cap a algun tipus de societat o sobre un determinat pensament, com per exemple, el fet que es tinga al lleó com l'animal més fort, o que els prínceps sempre hajan de ser els que salven a les princeses i no a l'inrevés, ...

El cinquè capítol se centra més en les rondalles, diu que de la paraula que explica gestes neix la rondalla. La rondalla parla dels herois, però, simultàniament, els herois ens parlen del homes que els han creats i que hi han cregut, que els han donats forma i ideals, que els han fet viure entre nosaltres, dins del nostre cor i la nostra ment.

Dins l'àmbit de la il·lustració, l'arquetip del casori tendeix a contextualitzar-se culturalment, detallant el marc ambiental per damunt del protagonisme dels cònjuges, reforçant-se més la transcendència social que no l'afectiva. D'altra banda, a diferència dels protagonistes, diferència a l'adversari al qual han hagut de vèncer aquestos abans de casar-se, i sovint l'adversari, com més estrany més advers.

Finalment, dir que es un llibre que a mi em va agradar molt ja que et fa plantejar-te coses que mai havies pensat abans sobre els contes que hem llegit tota la vida, jo recomanaria llegir aquest llibre però a gent que fos almenys de batxiller , ja que si ho llegeix un xiquet més menut pot ser que no entenga molt bé algunes coses i els resulte costós de llegir.

Pla lector. Activitats per al segon cicle

Les activitats que van a ser proposades a continuació estan orientades al segon cicle de primària (tercer i quart curs) i han estat creades en total concordança al pla lector establert per al centre i amb la intenció d'aconseguir aconseguir uns objectius concrets que són:

- Llegir diferents tipus de textos de manera fluïda cuidant el ritme, l'entonació i l'articulació.

- Realitzar una lectura comprensiva, sent capaces de deduir el missatge del text.

- Desenvolupar el gust per la lectura, fomentant l'ús de les biblioteques del centre i d'aula, així com el préstec de llibres.

- Millorar la velocitat lectora.

- Prendre consciència de les regles bàsiques d'ortografia i del seu correcte ús.

Cal assenyalar que les activitats que van a ser plantejades a continuació van a ser-ho en diferents contextos com poden ser l'aula, la biblioteca del centre o en llocs que puguin motivar l'hàbit lector.
També existeix una divisió depenent del moment en el qual es realitzin les activitats; variaran si es realitzen abans, durant o després de la lectura.
Com a proposta d'activitat d'abans de la lectura realitzaria una tertúlia en la qual els alumnes diguessin els seus temes favorits o el tipus de llibre que els agradaria llegir durant el curs, posteriorment els temes que més agradin entre els alumnes serien sotmesos a votació. D'aquesta manera podem assegurar-nos que els alumnes van a tenir interès en la lectura del llibre, ja que la temàtica ha estat triada expressament per ells. 

Al moment de la lectura a l'aula llegirien en veu alta per torns un capítol o dos del llibre, depenent de l'extensió dels mateixos per millorar d'aquesta manera la lectura i la pronunciació. Una vegada acabada la lectura en veu alta individualment faran un dibuix de l'escena que més els hagi agradat i una vegada fet s'intercanviaran els dibuixos i escriuran breument el que pensen que va a ocórrer a continuació en la història. Després explicarien a la resta de la classe el que han pensat treballant d'aquesta manera la seva creativitat i imaginació.
Combinaria també l'activitat posterior a la lectura amb la de fora de l'aula realitzant una gimcana al pati de l'escola. Aquesta consistiria a formar grups de quatre o cinc alumnes que hauran de realitzar una sèrie de proves relacionades amb el contingut del llibre que han llegit.
Els premis de les proves seran il·lustracions del propi llibre que hauran d'ordenar segons l'ordre d'aparició en la història. Tant com els guanyadors com els quals no aconsegueixin el primer lloc seran recompensats per evitar discursiones i per fomentar la competició sana.
Continuant amb les activitats, com a activitat recurrent plantejaria que una vegada cada quinze dies els nens formessin grups de quatre o cinc persones (poden ser els mateixos integrants que en la gimcana o variar per fomentar una major socialització i companyonia). Cada grup començarà a escriure una història de manera totalment lliure, ells són els autors i decideixen completament el que surt en ella. Cada quinze dies les històries aniran rotando pels grups i, per tant, continuaran les històries que havien començat els seus companys.
En aquesta activitat caldrà tenir en compte les sessions perquè siguin conscients de quan han de tancar la història. Al final es llegiran les històries en veu alta perquè comprovin que han derivat les seves primeres ocurrències.

També per fomentar l'ús de les biblioteques pot realitzar-se una sortida a la biblioteca del poble o a la qual disposa el propi centre i ensenyar-los el seu ús correcte perquè puguin anar amb els seus pares i donar-los un ús que probablement no li estiguin donant. En aquesta visita se'ls ensenyaria com estan classificats els llibres i els llocs dels quals disposen per llegir o realitzar altres activitats com a tasques que els hagin manat en classe o simplement per estudiar.
Com a tasca recurrent fos de l'aula se'ls pot demanar que realitzin un treball de “recerca” en el qual els preguntin als seus familiars cuales han estat els seus llibres favorits de quan tenien la seva edat i el perquè i, posteriorment realitzar una recopilació que serà posada en comú amb la resta dels companys. Aquesta activitat despertarà l'interès per veure el que els seus familiars llegien en tenir la seva edat i a més fomenta el millorar els llaços familiars.

Finalment, com a activitat única fos de l'escola proposaria una visita a una representació teatral, si pot ser d'algun llibre que hagin treballat prèviament o bé a una narració poètica adaptada al seu nivell. En qualsevol dels casos posteriorment es podrien realitzar activitats que tinguessin relació com per exemple una tertúlia sobre la pròpia obra teatral o la realització de rimes simples creades pels alumnes.

Cóm treballar el teatre a l'escola

Un gènere literari és cadascuna de les modalitats o classes en què podem dividir les obres literàries segons la seva estructura i el seu tema. Ja des de l'època clàssica (literatura grega i romana), les obres literàries es van dividir en 3 gèneres: lírica, èpica i drama. Al llarg dels segles s'han anat introduint innovacions literàries que han provocat l'aparició de gèneres nous.

Centrant-nos en el gènere teatral podem dir que formen part d'aquest gènere literari, aquelles obres en què la història de ficció és representada per una sèrie d'actors i actrius que assumeixen de forma directa -sense la intervenció d'un narrador- els seus parlaments davant d'un públic.

Les formes més importants del teatre són:

·         La tragèdia: Obra en què es planteja una història complexa, de temàtica trascendental, viscuda per una personatges que seran arrossegats a una fi desgraciada per la força omnipotent del destí. Per exemple, Romeo i Julieta, de Shakespeare.

·         La comèdia: Obra en què, a diferència de la tragèdia, la història té un to més lleuger i intrascendent i el final és feliç.

·         El drama o tragicomèdia: Obra que comparteix característiques de la tragèdia i de la comèdia. Va néixer a França durant el segle XVIII. La història se centra en la vida quotidiana, propera a l'espectador. Els personatges, en lloc d'estar dirigits per la força cega del destí, estan condicionats per les normes socials o pel seu caràcter. Una forma especial de drama és el melodrama, que presenta una història exageradament sentimental, amb personatges molt plans o esquemàtics (el bo, el dolent, la jove donzella, etc).

·         El teatre líric o musical: Són obres en què la música té un caràcter molt important. Hi destaquen:
              -L'òpera: tots els diàlegs dels actors són cantats.
              -L'opereta, la sarsuela i la revista: només una part dels diàlegs és                       cantada.

Una bona forma de treballar el gènere teatral a l'aula és amb diferents jocs adaptats a les caracterítiques dels xiquets amb qui farem les activitats.

En el cas del primer cicle (1º i 2º) es poden fer jocs de mímica, aquests jocs es poden fer: indicant a l’actor el que ha de fer; o que els espectadors endevinin què fa el que actua, per exemple poden comerçar fent la Imitació d’un animal. Amb el temps el joc pot anar complicant-se i comencen a imitar altres coses com oficis, esports, accions quotidianes...

Per al segon cicle (3º i 4º) treballar el subgènere de la comèdia per fer que els xiquets es divertiren mentre aprenen tractant d´endevinar les veus de cadascun dels components i personatges de Disney. Un dels alumnes seuria a la cadira amb els ulls tancats i la resta anirien un per un fent la veu del personatge d´una pel.lícula i el que seu ha de tractar d´endevinar qui és el personatge/ pel.lícula que es tracta. Els xiquets s´han de posar en el rol i paper del personatge de la pel.lícula. Si ho endevina, el xiquet que canvia la veu passa a seure a la cadira. Un altra seria que els alumnes portaren a classe diferent indumentària per tal de representar una tragèdia ja llegida en classe i posar-se cadascú en el paper del propi actor.

Per al tercer cicle (5º i 6º) es fan jocs un poc més complicats ja que són més majors, així que el que es pot fer és buscar obres de teatre curtes o una part de guions de pel·lícules conegudes perquè els xiquets els pugan interpretar davant dels seus companys. Per poder fer això, cal que es formen grups menuts i es reparteixen els personatges entre els membres del grup , una vegada se sàpiguen els diàlegs i tingan preparada l'escena i el vestuari podran representar-lo en classe i els seus companys podran endevinar que obra, pel·lícula o sèrie es tracta, d'altra banda, com són els més majors i ja han donat els subgèneres del teatre podrien crear cadascun d´ells una pròpia història teatral.

Reflexió crítica del llibre

En aquest llibre anomenat “De la narrativa oral a la narrativa per a infants” de Gemma Lluch es tracta el tema de com a evolucionar la narrativa, inicialment oral, per a transformar-se en contes i literatura enfocada a infants.

Es tracten temes molt diversos des de els elements que han guanyat i els que han perdut al llarg de aquesta transició, diverses interpretacions dels contes clàssics  fins a activitats per a que els alumnes treballen el tema. Tot això està estructurat en cinc capitols escrits cadascun per distints autors, cuatre de ells escrits en valencià i un en castellà.

El primer capítol tracta de com les rondalles clàsiques inicialment es contaven únicament de manera oral i, per tant, existien infinites versions de un mateix conte degut a que era imposible que dos persones de diferents llocs i que habien escoltat el mateix conte de manera diferent coincidiren en tots els detalls. Això era un element enriquidor dels contes, ja que existien infinites formes de viure una mateixa historia.

El tema principal es de com Disney ha fet  de cada conte tradicional una única forma de vorel’s. els ha modificat de manera comercial convertint-los en elements que puguen gaudir tota la familia. Això des del meu punt de vista no es roi, ja que moltes de les versions clàssiques no estaven enfocats a xiquets per tindre continguts molt violents o amb carácter sexual i Disney a conseguit que les històries pervivisquen encara que ha forçat que la única visió del conte sea la seua.

Tambe es important recalcar que en Disney la gran majoria de les histories es conten amb una perspectiva masclista on quasi sempre les dones necessiten ser rescatades per homes quan en les històries tradicionals no era sempre així.

El segon capítol es del que més interessants me ha paregut ja que es parla de les distintes interpretacions que li han fet al conte de la caputxeta vermella i de com ha anat evolucionant el conte, evoluciò necessaria per a mi en el aspecto de que la historia original tenia escenes violentes i on la caputxeta era obligada a despullar-se davant el llop entre altres cosses.

M’ han paregut interessants algues interpretacions com la que deia que la caputxeta representava la menstruació, l’ampolla la virginitat i el llop els pecats de la carn. També m’ha cridat l’atenció el fet de que la historia tingues sempre un missatge que invitava a que les dones tingueren cura i que no es fiassen de ningú, donant a entendre que no podien tindre cura de si mateixes i que en cas de que eixiren li passaria alguna cossa roina, i a consequencia de això un home, el caçador en aquest cas, tindria que salvar-la de la seua propia irresponsabilitat.

El tercer capítol no m’ha resultat molt interessant ja que l’únic que es descriu es els diferents personatges típics de les rondalles i la seua evolució. Es clar que hi ha elements interessants com per exemple l’evolució del concepte de bruixa i com ha anat canviant des de la visió de la bruixa com una dona vella i malvada fins a les bruixes actuals, que poden ser bones i acostumen a ser belles. Però llevat d’això el capítol m’ha paregut molt “fluixet” a comparaciò dels dos anteriors.

Del quart capítol el que primer m’ha sorprés és que estaba escrit en castella, i realment m’ha sigut mes fácil de llegar que la resta degut a que acostume a llegir en castella. A banda m’ha agradat bastant ja que parlava sobre les fòrmules humorístiques que s’ utilitzaven, a mes hi havien rondalles que exemplificaven tot allò que s’explicava teoricament  i aquesta manera de mostrar la teoria amb exemplificacions em pareix molt útil. En la meua opinio es necessari fer-lo així, ja que queda tot moltissim més clar.

I finalment, l’últim capítol era completament diferent a la resta, eren un plantejament d’activitats que es podrien treballar en l’aula referint-se a els problemas que tenen al realizar les ilustracions degut a que en el dibuix en si mateix asoles es mostra un momento de l’acció i que es molt difícil representar en un sol dibuix una accio que es continua. Es el capitol que menys me ha agradat de llegir però considere que es dels mes utils en quant a contigut didàctic aplicable al aula.

En conclusio considere que el llibre es molt teóric com per a que jo el recomane. Els primers capitols si que m’han paregut interessants però despres se m’ha fet pessat de llegir. Es un llibre amb molta utilitat didáctica i per lo tant, el recomanaria a Mestres i pares que vulguen tindre mes suports per treballar la materia pero no el recomanaria per a algu que vol llegirse un llibre amb la única finalitat de entretenir-se i pasar-ho be.

Reflexió crítica

A classe hem realitzat una tertúlia més sobre llibres ben interesants, els quals tracten, de forma general, aspectes sobre el món literari. Hi havia una llista amb diversos títols, de manera que podies agafar-te un llarg o bé agafar dos més petits. Jo em vaig decantar per la segona opció, d’aquesta manera, els llibres que m’he llegit per a dur a terme aquesta tertúlia a classe han sigut: Poemania i Llegir per a créixer.

Els dos han resultat bastant interessants, de fet he d’admetre que m’han impressionat mes del que m’esperava. Tant un com l’altre resulten ferramentes fantàstiques per treballar a classe, encara que el de Llegir per a créixer va un poc mes destinat als pares, ja que te la intenció de fer veure-los que llegir es important, tant per a ells com per als seus fills. Remarca la importància de que els infants aprenen, sobretot, per imitació, de manera que serà important que si vols que els teus fills llisquen, que et veguen a tu fent-ho. També es important que no els fasen avorrir la lectura, com per exemple, obligant-los a llegir o donant-los llibres que no els agrada. I, per últim, també seria important destacar que els pares han d’estar contínuament  relacionats e implicats en els seus fills i el mon de la lectura, ja que si veuen que els seus pares no els interessa, ells adquiriran la mateixa actitud.

D’altra banda, el de Poemania va mes encaminat a donar ferramentes, utensilis lectius per a que els xiquets aprenguen i milloren la lectura, la escriptura i la comprensió de poemes, es a dir, que es un llibre per a fer lector i lectores de poesia. A l’interior trobem nombroses activitats que ens ajudaran a aconseguir aquests objectius, tant a casa com a l’àmbit escolar. D’aquesta manera, els alumnes o els fills aprendran i adquiriran coneixements poètics de forma rapida i divertida, ja que es tracta bàsicament de fer “jocs” amb contingut del mon de la poesia.

En conclusió, pense que son dos llibres brillants que poden donar molta utilitat a la gent que necessita fer que els xiquets milloren l’hàbit lector, que escriguen millor i que augmenten la seua capacitat de comprensió lectora. 

SELECCIÓ D'UN LLIBRE INFANTIL

Cóm treballar la narrativa

El text narratiu és el missatge en prosa destinat a un o a diversos receptors, organitzat a través d'un codi literari i que l'emissor situa en un context fictici. Presenta la història del conflicte d'un personatge. La història és una invenció de l'autor que imita la realitat: el lector no busca la veritat de l'obra, sinó la seva versemblança, perquè sap que és fictícia. D'altra banda, tota obra narrativa sempre presenta almenys un conflicte: una situació problemàtica que cal afrontar i, finalment, resoldre.

El text narratiu s'organitza generalment en tres grans blocs: el plantejament (en què es presenten uns personatges, un marc espacial i temporal, una situació), el nus (o desenvolupament, en què s'esdevenen accions que modifiquen la situació inicial) i el desenllaç (o resolució).

Dins del gènere narratiu, trobem diversos subgèneres com són els següents:

- Conte: text narratiu de ficció, generalment breu, caracteritzat per la intensitat i l'esquematisme sintètic, per la visió centrada en un aspecte d'un tema, per la presentació dels fets sense preàmbuls i que tot conflueix de cara als fets que constitueixen el nervi del conte.

- Faula: composició breu en vers o en prosa que pot estar formada per un sol episodi, els protagonistes de la qual són animals o éssers inanimats, i que comporta un ensenyament exemplar.

- Llegenda: narració, generalment de caràcter popular, que conté un nucli temàtic de tradició històrica, però reinterpretat, magnificat, per la imaginació o per males interpretacions, rumors o per la suggestió de l'excepcionalitat dels fets.

- Novel·la: gènere narratiu de ficció, d'extensió regular o llarga, que modelitza en registre friccional els conflictes i les tensions de l'ésser humà inserit en la història, enunciada per un narrador (qui relata la trama). Els intèrprets de l'acció són els personatges, presentats mitjançant la caracterització, i aquesta acció es desenvolupa en unes coordenades d'espai i temps. Trobem per exemple la novel·la curta, novel.la d'aprenentatge, novel.la d'aventures, novel.la de cavalleries, novel.la de ciència-ficció, novel.la epistolar, novel.la històrica, novel.la picaresca, novel.la realist, etc.

- Rondalla: tipus de narració popular que combina elements fantàstics amb reals, destinada especialment a un públic infantil, amb una finalitat moralitzadora. Està lligada a les formes orals i es caracteritza per la simplicitat de la trama i per l'ús d'un llenguatge molt efectiu.

A mes, podem treballar-lo a l’aula de diferents formes, com per exemple:

- 1er cicle: La primera activitat està orientada en l’ invenció d’un breu conte. La professora els dirà als seus alumnes que pensen en un animal i que el dibuixen en un paper. Una volta dibuixat, els alumnes hauran d’escriure un xicotet conte on  l'animal elegit serà el protagonista. La segona activitat consisteix en que la professora els explicarà que per grups de 4 o 5 persones (seria el més recomanable) hauran d’escriure un relat on el primer del grup escriurà una frase i el del costat la continuarà fins arribar a l’últim que finalitzarà el relat. A més de treballar la imaginació també treballem el treball cooperatiu entre els alumnes que és molt important.

- 2n cicle: La primera consisteix en que els alumnes després d’anar a la biblioteca hauran de seleccionar el llibre que més els agrade i motive llegir i completar la següent fitxa:

La segona activitat consisteix en que el professor els contarà als seus alumnes una llegenda, mite o història del poble però no els dirà com finalitza. Una volta contada els xiquets per mitjà dels avis, pares o familiars hauran de preguntar sobre la versió de com finalitza i si ningú de la família ho sap es podrà utilitzar l’ordinador per buscar informació. Si tampoc es trobara, els alumnes haurien d’escriure com els agradaria que finalitzara. Amb aquesta activitat es fomenta l’indagació (tecnologies), la relació amb la família, la imaginació i l’nterés.

- 3r cicle: La primera activitat consisteix en que els alumnes redacten la seua primera novel·la. El concurs tindrà dos guanyadors: el primer de tot 5é de primària i el primer de tot 6é. Hauran d’inventar-se un títol amb la seua corresponent portada i al final del llibre podran dir per a qui va dedicat i que els ha ajudat a tractar la temàtica escollida. La segona activitat consistirà en que els xiquets escriguen a un full les obres que més els ha agradat llegir i recorden durant la seua estada en Primària. Una volta escrits els llibres que més els han agradat es basaran en un d’aquestos i canviaran la historia com ells vullguen. 

COM TREBALLAR LA POESÍA

LA POESÍA

Un gènere literari, tal i com podem apreciar en les definicions del glossari, és cadascún dels diferents grups o categoríes en què podem classificar les obres literàries en funció del seu contingut i funció determinada. Cada gènere literari engloba al mateix temps altres subgèneres. Els gèneres literaris són èpic, líric i dramàtic.

I els subgèneres en què es concreten són els següents:

• Subgèneres lírics:

- Cançò
- Elegía
- Oda
- Sátira
- Égloga

• Subgèneres narratius:
  - Conte
  - Novela
  - Poema èpic
  - Cantar de gesta
  - Romanç

• Subgèneres dramàtics:
  - Comedia
  - Drama
  - Tragedia, etc.

La poesía és un génere literari com tots els explicats anteriorment en les definicions del glossari. La poesía és una manifestació de bellesa o del sentiment estétic per mig de la paraula, ja siga en vers o en prosa, y per aixó te a vore amb l'art de la composición. Generalment, parlem de poesía per a referir-nos tant a la interpretació de la paraula en funció estética com per a referir-nos al génere literari que ens engloba textos escrits d'una forma característica en la que les oracions se divideixen en diversos renglons anomenats versos.

A partir de les característiques formals d'aquest gènere i el seu propi contingut podrem treballar de moltes formes diferents el gènere poètic a l'aula. Algunes d'elles són llegir poesía, escoltar-la, escriure poesía, i la realització de diverses activitats entretingudes que creen en els xiquets un sentiment i curiositat per la poesía que li ajude a comprendre-la com les que anem a vore plantejades a continuació per a cada cicle.

Tots els gèneres literaris poden ser treballats de manera didàctica a l'aula per a que els xiquets els aprenguen i en aquest mòdul el que anem a fer es plantejar tècniques dinàmiques que impliquen la participació de tots els alumnes.

Però, l'educació literària no només es pot programar per gèneres, sinò també per temes o matèries, per cànon (cronològicament), segons el destinatari, la finalitat, per autors, etc.

Pel que fa al gènere poètic, así es van a proposar una sèrie d'activitats per a treballar amb alumnes dels diferents cicles de primaria.

• Primer cicle (1r i 2n), podem proposar una activitat que consistisca en “inventar finals a les paraules” (aumentatius, diminutius...) que ajuden a rimar. Colocar paraules amb aumentatius i diminutius farà que trobar la rima siga més fàcil.
  Per exemple:

“Si Joan fora molt gran, molt gran, l'anomenaríem... JOANOT”, i podriem realitzar un pareat: “A Joanot li peguen un calpsot”.

Altra possible activitat per a aquest cicle podría ser “buscar paraules que rimen”. L'objectiu de la següent activitat es iniciar els nostres alumnes en el treball de la rima d'una manera lúdica. Per a fer-ho es col·loquen en un lloc visible per als alumnes una sèrie de tarjetes o objectes en que les seues terminacions, per parelles, sonen igual i els xiquets tenen que buscar els objectes amb un so paregut (paperera-regadera; camió-meló;etc.). Fan senzills pareats i poemes enllaçats. També es pot treballar en grups.

• Segon cicle (3r i 4t), una activitat adecuada pot ser la de “introduïr variants a poesíes ja conegudes”. Aquesta consisteix en jugar amb poesíes ja conegudes. Per a allò, podem introduïr, añadir i inventar tot allò que ens parega.

En segon lloc, “dibuixar la poesía”, lo qual serveix de suport a l'hora d'apredre's una poesía. I mitjançant dibuixos són capaços de llegir-les i vore la gran utilitat que té a l'hora d'aprendre a llegir. Amb el traç, al mateix temps que la memoritzem desenvolupem la creativitat i millorem la coordinació viso-motriu.

• Tercer cicle (5é i 6é), “creació de poemes” en la que es demana als alumnes que citen una serie de paraules amb la mateixa terminació per tal de que totes rimen entre elles i realitzen un poema. Després es donarà un sentiment i els alumnes tindran que llegir els seus poemes amb el sentiment que els ha tocat.

Per últim, se'ls proposarà una activitat de “cantar poesies” en la què les poesíes van acompanyades d'una musica, que també es una forma de divertir-se i aprendre's les poesíes amb facilitat.

Un bon exemple de gènere poètic és una poesía de Garcilaso de la Vega, “Soneto XIII” (A Dafne ya los brazos le crecían...), una poesía que me van ensenyar en primaría i me vaig aprendre per a recitar-la davant de la classe i me va agradar moltíssim. Pertany al gènere poétic ja que té totes les seues característiques pròpies i està escrit en vers amb rimes.

Com treballar els gèneres de tradició oral en l’Educació Primària

La tradició oral és un gènere simple i curt, concebut per divertir i per instruir, transmès per l'art d'un narrador, indicat per afavorir la creativitat i la capacitat d'enjudiciar, el conte apareix com un indiscutible instrument privilegiat en la didàctica i a l'educació en general.

Tot treball a l'aula té dues fases: fase de comprensió i fase de producción.

    

1. Exercicis de la fase de comprensió.

1.1. Presentació del conte.

Sempre, en un primer moment, el conte es transmet d'una forma oral. Els procediments de transmissió són nombrosos però la més estesa és l'ensenyament aïllat i desproveïda de mitjans. El professor actua de narrador.

1.2. Comprensió del conte.

Després de la primera lectura oral o narració del conte, qualsevol que sigui el seu públic escolar, es realitzarà un sondeig, més o menys profund, sobre la comprensió de paraules difícils o rares i sobre les construccions gramaticals delicades.
Després d'assegurar-se que el conte s'ha comprès globalment i que no queda zona d'ombres, es poden dissenyar tot tipus d'activitats per aprofundir en la comprensió
posteriorment, és possible analitzar més o menys extensament les estructures del relat, separar les situacions principals, caracteritzar als personatges…
Per mitjà d'observacions i preguntes adequades i intel·ligents, els alumnes arribaran a precisar les situacions de lloc, de temps i el desenvolupament de les peripècies o gestes. Els nens descobreixen i nomenen a l'heroi i els seus antagonistas, enumeren els atributs de tots dos (edat, sexe, aspecte extern...) i els qualifiquen amb un epítet que posa de manifest el seu tret distintiu de caràcter (astut, noble, valent, salvatge, etc.). També poden dividir el conte en parts, donar un nom a cadascuna i indicar la frase-límit de cada apartat.

2. Exercicis de producción.

En el curs de la fase denominada de comprensió, l'alumne haurà produït molt, sens dubte. Si la classe és realment activa tindrem evidència d'això. No obstant això, és possible enumerar una sèrie d'exercicis que es destinen específicament a la producció.

2.1 Exercicis estructurals.

És convenient establir bateries d'exercicis estructurals per afavorir l'adquisició del vocabulari o de certes construccions gramaticals pròpies del conte estudiat. S'extreu una frase del text que contingui una dificultat o que marqui una necessitat de progrés en el domini morfosintàctic, lèxic o fonètic. Es realitzen substitucions que facin descendir el nivell amb la finalitat de que l'alumne comprengui intuïtivament o inductivament quina diferència, quina aportació es dóna en una frase pel que fa a l'altra. En resum: es fa variar una frase donada, per mitjà de substitucions progressives, fins a arribar al domini complet d'ella. Es creen així nombrosos exercicis orals i escrits.

2.2. La reconstrucció d'un text.

És un exercici oral en el qual, per mitjà d'un joc atapeït i continu de preguntes, el professor permet als alumnes, en forma d'automatismes, retrobar, reproduir i utilitzar les estructures del text donat. Tècnica molt activa en la qual tots els alumnes han de participar i que porta a una reconstrucció oral del compto amb les seves mateixes frases, tal com ha anat quedant en la memòria del col·lectiu.

2.3. Construir l'esquema del conte.

Aquest esquema pot ser molt simple, si ens referim a l'estructura fonamental del conte, que parteix d'una situació inicial dolenta per desembocar en una magnífica situació final, després d'una sèrie de proves de les quals l'heroi surt vencedor, gràcies al seu mèrit personal o a l'intermediari que ho beneficia...

2.4. Redactar un conte.

Redactar un conte segons l'esquema elaborat en classe, o segons un esquema proposat pel professor. es passarà a exigir als alumnes que busquin els elements d'elaboració d'un conte, aquells que ho constitueixen i també els que ho enriqueixen.

La informació anterior recull una sèrie de pautes  per enfocar el treball a clase, a continuació ficarem activitats recomanables segons el cicle:

- 1º cicle:  Una possible activitat pot ser que els alumnes realitzen un dibuix de la part que més li ha agradat o del personatge que més li ha cridat la atenció.

-2º cicle: en aquest cicle podriem sugerir que introduiren petites variacions en els contes ja existents, com per exemple canviar el final del conte o introduir un personatje nou.

3º cicle: com açi ja son mes majors i tenen una major capacitat de creació sel's podria donar uns elements claus i que ells, en grups per fomentar valors com el treball en equip, el respecte... entre altres, crearen un conte que, posteriorment llegirien a la resta de la classe.

En conclusió, Qualsevol que sigui la forma d'utilitzar el conte pedagògicament (no hi ha mals mètodes sinó mals mestres...), el conte en si és un suport d'ensenyament particular que ofereix els seus propis recursos.
El conte respondrà sempre en classe a les necessitats lingüístiques dels alumnes, i a més els permetrà expressar-se de forma espontània i natural, els posarà en contacte amb diferents nivells de llengua i diferents tipus de discurs, estimularà la seva imaginació i creativitat i afavorirà un treball de creació col·lectiva.